Historia

El tigre siberià és la subespècie de tigre que viu més al nord, en els boscos de fulla perenne de l'extrem sud-est de Sibèria i la frontera entre Rússia i la Xina. En temps històrics va desaparèixerdel llac Baikal, la major part de Manxúria i la península de Corea. En l'actualitat el seu estat és crític, reduït a menys de 500 exemplars que vaguen per l'extrem orient rus i potser al voltant d'unavintena en les proximitats de les muntanyes Jangbaek, a la Xina. Igual que la resta de tigres, aquesta subespècie està protegida internacionalment.
El tigre siberià és el felí més gran que existeixen l'actualitat, amb l'excepció dels híbrids de tigressa i lleó, només existents en captivitat. Comunament es creu que aquests tigres arriben a els 350Kg i una longitud de 3,7 m incloent la cua, peròaixò és extremadament inusual, ja que en estat salvatge els mascles tenen un pes terme mitjà d'uns 227Kg, amb una longitud sense incloure la cua de poc més de 2 m. Les femelles són molt més petites,amb fins a 2,75 m de llarg, incloent la cua, i un pes de 167Kg. El seu pelatge, lleonat amb ratlles marrons i no negres, és més pàl·lid que eld'altres subespècies de tigres, diferència que augmenta a l'hivern, quan el pèl s'aclareix encara més. En els mesos freds el pèl es torna més llarg i espès, creixent fins als 65mm de longitud en alguneszones amb la finalitat de protegir-lo del gèlid hivern siberià.
Dintre de la regió russa dels rius Amur i Ussuri, els tigres siberians es concentren en les zona de Primorski Krai i la part meridionalde Jabarovsk Krai. Comparteixen la taigà densa i humida de la zona amb altres grans depredadors com els llops, óssos , Gulo gulo, linxs i lleopards. A excepció dels óssos marrons, els tigres cacenocasionalment qualsevol dels animals anteriors. No obstant això, les preses més comunes d'aquest animal són senglars i grans cèrvids com el sika japonès, el cérvol comú i l'alci, als quals aferra amb...