Kari

1- Contingut1. EN MET DE LES CONQUES:Argument:La mare i l’avia d’en Met eren família de les Conques, a aquestes tot el poble els hi tenia por ja que tenien fama de bruixes. Un dia va arribar al poble un predicador estranger que va canviar la visió que tenien els habitants cap a aquella gent, en Met s'incorpora a la societat, ja que abans estava marginat, i fins i tot comensa a anar a misa. Laseva mare va morir i ell fa penitència a una cova, però al llarg del camí es va trobant cada cop més débil, fins que arriba a la cova, allà es trenca una cama, i es queda estés al terra fins que mor.Tema:El tema principal d’aquest conte és el seguiment de la religió.Estructura:Plantejament: Parla del naixement del Met i la exclusió social que rep.Nus: Arriba un predicador estranger al poble quecanvia la vida tan rutinària d'en Met.Final: En Met mor en l ’intent de fer...

Resum Drames RuralsCAP1:En aquest primer capítol, titulat "La pujada", es descriu l'ascenció, per una erma i esquerpa muntanya, de la Mila i el seu espòs Matias. Es dirigeixen a l'ermita on han d'instal·lar-s'hi i de la qual s'han de fer càrrec. S gons alguns indicis aquest territori muntanyós està inspirat en el massísdel Montgrí, tot i que hi ha molts elements inventats per l'escriptora.CAP2-3:La Mila i el Matias ja s'han instal·lat a l'ermita. Els ha rebut el pastor Gaietà al capítol 2.En aquest capítol 3, titulat "Claror", la Mila i el pastor es coneixen més i mantenen les primeres converses. El pastor, a més, li fa de guia a la muntanya i la porta a veure alguns indrets. Cap al final del capítol apareixeràel personatge tenebrós de l'Ànima.CAP9:Al cap. anterior, tots els pobles del voltant fan un aplec a dalt de l'ermita en honor de la festivitat de Sant Ponç. Seguidament, s'hi organitza un multitudinari tiberi o àpat en un hostal proper, que acabarà convertint-se en un desastre per a l'economia del matrimoni... i provocarà que al capdavall la Mila se senti encara més aïllada del món, més alienadad'una realitat que no encaixa en les seves expectatives ni en els seus valors morals.Ja vam comentar que el Modernisme planteja diferents dicotomies o realitats confrontades, tals com: Individu (artista)   Societat (poble, massa, multitud)També vam comentar la inclinació dels escriptors modernistes a descriure el primitivisme de l'entorn rural, que troba en els "drames rurals" de Víctor Català laseva màxima expressió.En aquest capítol 9, la visió que se'ns dóna del poble, de la multitud, no és pas que diguem gaire optimista, més aviat tot el contrari. La multitud és primitiva, desagradosa i grollera, incívica i desconsiderada. El que havia d'ésser una celebració, l'àpat de la festa de Sant Ponç, acaba com el "rosari de l'aurora", a cops de puny i plantufades i en una desbandadatumultuosa.Fixeu-vos, al final del capítol, en la innocència i tendresa del Baldiret (el menut li recorda...

Drames Rurals Perguntes Del LlibrePropostes de treball<<Prec>>, pròleg a Drames rurals  1. Amb quina estètica pots relacionar la descripció que Víctor Català fa de la <<damisel·la ciutadana>>?Descriu a la damisel·la ciutadana d’una manera tendre: la veu com una persona deposat senyorívol. Té un cos esllanguit i rostre pàl·lid, d'ulls somniadors i de llavis tristos. Amb aquesta descripció Victor Català s’adreça a les dones, totes les dones de la ciutat. També ens vol donar a entendre que tots els drames que llegirem seguidament són dramàtiques i tràgiques.   2. Què significa la metàfora "pelegrí de terra aspra"? Relaciona-la amb Victor Català.Significa que és unpelegrí que recorre diferents situacions dures. La relacionem amb Víctor Català, ja que vol dir que ens explicarà drames i fets de la vida real que es troben en diferents circumstàncies.  3. A què es refereixen les metàfores "pedruscalls" i "flors boscanes".Utilitza la paraula “pedruscalls” per descriure la vida rural, la duresa d’aquesta i l’agressivitat de la vida. Contrasta “pedruscalls” amb...