La dianmica externa y interna

Anna Sánchez

Agents geològics externs
Els agents geològics externs són capaços de produir canvis sobre els materials més superficials del planeta. Fonts d’energia dels agents geològics externs: La radiació solar: incideix especialment en l’atmosfera la hidrosfera i condiciona el clima. L’atracció gravitatòria de la lluna i el sol: ocasiona les marees. La gravetat terrestre: fa que elsobjectes tendeixin a desplaçar-se des de les posicions mes altes fins a les més baixes.

Processos geològics externs
És el conjunt de fenòmens i formes resultants de l’acció geològica dels diferents agents geològics externs. Meteorització: la meteorització es el conjunt de processos pels quals es produeix la disgregació mecànica i/o les transformacions químiques. Mecànica: consisteix en el trencamentde les roques en blocs o partícules per l’acció de processos físics. Gelifracció: és l’acció del gel. L’aigua s’infiltra per la roca es glaça i augmenta de volum. Variacions de temperatura: els canvis de temperatura fan que les roques es dilatin i es contraguin segons fa fred o calor fins que s’acabin fracturant. Haloclàstia: l’aigua de la pluja sobretot l’aigua oceànica porta sals dissoltes.Quan aquesta aigua penetra en els porus de les roques, les sals es precipiten cristal·litzen i creen altes pressions que acaben trencant la roca. Organismes: les arrels de les plantes en créixer penetren per les esquerdes de la roca i hi fan pressió, fins que les fracturen.

Descompressió: les roques que s’han format a gran profunditat estan sotmeses a grans pressions per raó de gruix delsmaterials que hi reposen al damunt. Si aquests materials desapareixen les roques experimenten una descompressió que provoca la fragmentació. Abrasió: l’aigua i l’aire arrosseguen partícules materials que en xocar amb les roques les desgasten. Meteorització química: es una alteració de les roques per reaccions químiques dels seus components. Dissolució: els minerals solubles de determinades roques sónatacats per l’aigua que eles dissol. Hidròlisi. l’aigua s’incorpora a la roca i provoca una ruptura en les molècules dels minerals que les constitueixen, hi aleshores transforma aquests minerals en altres diferents. Hidratació: l’aigua s’incorpora als materials amb la formació de nous minerals o de formes hidratades d’aquests minerals. Oxidació: l’oxigen atmosfèric es combina amb determinats elementsquímics i forma uns compostos anomenats òxids. Carbonatació: l’aigua i el diòxid de carboni atmosfèric reaccionen per formar àcid carbònic. Aquest àcid ataca als carbonats insolubles a l’aigua i els transforma en bicarbonats solubles a l’aigua.

Erosió
És el procés pel qual els materials resultants de la meteorització de les roques són desgastats i mobilitzats per efecte de l’aigua liquida, elglaç o el vent. El clima: en cada zona climàtica del planeta predominen uns determinats agents geològic externs. La litologia o tipus de materials rocosos: la major o menor resistència d’una roca a l’erosió molt sovint està condicionada per la seva estructura i per la mineralogia que presenta. El temps: el mes habitual es que els processos geològics externs tardin molt a desenvolupar-se,normalment milions d’anys. L’acció humana: els humans en el conjunt de les seves activitats, com ara les practiques agrícoles inadequades i la desforestació, poden afavorir l’erosió.

Transport
El transport es el procés pel qual els materials erosionats es desplacen altre indrets per l’acció dels agents geològics externs. Dissolució: l’agent de transport es l’aigua, el dissolvent universal. En formasolida: el transport de les partícules solides es pot dur a terme per: Flotació: les partícules mes lleugeres es desplacen per la superfície de l’aigua. Suspensió: les partícules es desplacen dins de la massa d’un fluid. Saltació: les partícules de mida mitjana s’eleven dins del fluid i immediatament tornen a caure. Rodament: les partícules de mida gran no es poden elevar del fons i es van...