Los secretosdel lenguaje corporal.

[pic]

Al vídeo “Los Secretos del Lenguaje Corporal”, els experts en llenguatge corporal analitzen diferents casos de persones conegudes i desxifren realment el que volen dir mitjançant la comunicació no verbal.
Les persones a l’hora de comunicar-nos, encara que no ho sembli, només utilitzem un 7% de la comunicació verbal. La resta, és a dir, l’altre 93% es deu a la comunicació no verbal.La comunicació verbal fa referència al llenguatge humà i es pot realitzar de dues formes, oral o escrita i en aquest cas parlaré de la forma oral que es fa a través de les paraules parlades.
Per altra banda, la comunicació no verbal fa referència al to de veu, les postures, les microexpressions de la cara, els olors, els gestos, el moviment, la manera de vestir...

[pic]

Un dels principalsindicadors per fixar-se de la comunicació no verbal és el moviment corporal, que ens permet obtenir coneixements més específics d’una persona. Aquest llenguatge corporal moltes vegades és contradictori a les paraules, i és qui delata la veritable personalitat de la persona i reflexa tot allò que es vol ocultar quan es parla.

És molt important saber o conèixer bé a la persona ja que els signes delllenguatge corporal no són universals, ni cada un correspon a un estat concret. Per això s’ha de calibrar a la persona. Per què no tots som iguals, els sistemes de comunicació no verbal varia segons les cultures.
Un exemple on es pot veure aquesta diferència de cultures és a l’hora de creuar una porta. Al nostre país, qui passi l’últim per la porta no té un gran significat, fins i tot és de bonaeducació. No obstant, a Orient pròxim això té un gran impacte cultural ja que passar l’ultim significa que la persona poderosa té el control, t’ensenya el camí. I si la persona a més de passar l’última fa una palmadeta a l’esquena a la que ha passat davant clarament està fent una mostra de poder sobre l’altre.
En la política, l’encaixada de mans també es un gest on es mostra clarament ladominació. La persona dominant sempre situa la mà a la part de fora, l’esquerra i l’altre a la part de darrere, la vulnerable. Obviament, la part de fora mostra la millor posició del que serà una encaixada de mans sòlida, recta i ferm.

Altre exemple curiós en el que es veu clarament la diferència de cultures és amb la proxèmia (distància íntima, distància personal, distància social i distànciapública).
A Orient Pròxim tenen un espai bastant molt més reduït de la distància personal i social que al món Occidental, llavors si una persona d’Orient Pròxim s’apropa tant a un Occidental com s’aproparia a un altre de la seva regió l’intimida, perquè per a nosaltres, que una persona s’apropi tant és significat de buscar baralla.

Tenir un bon llenguatge corporal és sinònim d’autoestima, seguretat iconfiança en un mateix. Per això, en l’exemple del vídeo en el que surten dos venedors de cotxes acaba guanyant i sent el comercial que el ven, aquell que tracta als clients amb respecte, educació, amabilitat, però sobretot amb un bon llenguatge corporal acompanyat, ja que la gent compra basant-se en la impressió que els aquest. És obvi que el client comprarà abans a un comercial com el mencionatanteriorment que a un que no mira als ulls quan parla, que es sent incòmode i que es veu que s’està autoconvençent (fregant-se les mans i els polzes) i que a l’hora de parlar no es posa a l’altura dels clients, sinó que es queda dempeus intentant demostrar que ell és més important.

Un dels camps on es veu molt reflectit els signes del llenguatge corporal és a la política, ja que podem observarsobretot en els moviments i en les expressions de la cara quin rol i tipus de poder té cada polític. Un exemple molt comú és la manera de caminar; es suposa que quant més ràpid caminen, més fort i poderosos són.
Un altre exemple pot ser una persona amb les mans enrere, agafant-se el canell d’una mà amb l’altra i tocant-se-la, que significa inseguretat, la persona es diu a si mateixa: ànim, que...