Nada en particular

QÜESTIÓ A.1: Veient la repartició del Subsidi, expliqueu comes reparteixenles tarifes: Per què uns sectors acumulen un capital més gran que els altres?

Com molt be diu a la l’apartat b d’aquest treball Tarragona representaria un arquetipus pre industrial , així doncs la gradació de les tarifes propicien una acumulació de capital més gran en uns sectors que en d’altres. Podem observar doncsque el sector primari representa entorn el 20-30% de la població activa , el sector secundari el 40% i el terciari el 30%. Observant la taula i els apunts he pogut concloure que a Tarragona el sector terciari era principalment el que tenia més importància, ja que tenia un port desenvolupat a través del qual comerciava. Ara passarem a analitzar la taula 1a segons nombre de capital que mou cadasector i seguidament la relació entre quantitat i nombre de capital facturat. Com podem veure els comerciants dedicats ja sigui a l’engròs, petits comerços etc... són els que acumulaven més capital, i pagaven , depenen al que es dediquessin .Tanmateix els que tractaven amb metalls són els que acumulaven més capital , com podem veure, el total en que s’inclou els llauners és superior al que s’inclouenels oficis de la farina . Donen molta més importància al metall.
Q | Sector | Quota | TOTAL (RV) |
152 | Negociants, barbers, mulers, esparters, boters, llauners | 30-39 | 4.864 |
20 | Botigues pesca salada, gruix de mestres gremials, fondistes, bucs de més de 30 TM | 40-49 | 3.805 |
71 | Taverners, esbarjo, oficis de la farina (forners, pastissers) | 60-69 | 3.510 |
55 | Procuradors,farmacèutics, mestres joiers, agents de negocis | 80-89 | 4.400 |
29 | Molins de farina i oli, advocats, metges | 100-109 | 2.900 |
32 | Aiguardent, xocolata, corredors de comerç agrari | 200-220 | 6.418 |
13 | Sabons, mercaders | 300-340 | 3.936 |
16 | Comerç a l’engròs | 500 | 8.000 |
| | | |
24 | Dret de portes, bucs de menys de 30 TM, negociants en varema | 20-29 | 600 |

Enquant a volum d’acumulació de capital , per sota dels comerciants , procuradors , botigues , hi trobem els arrendataris :
5 | Arrendataris monopolis municipals (rentadors) | 50-59 | 262 |
3 | Arrendataris monopolis municipals sobre carns | 70-79 | 220 |
6 | Gruix d’arrendataris de monopolis municipals | 140-170 | 901 |
1 | Arrendataris monopolis municipals (Abastos) | > 500 | 926 |Aquest pertanyen al sector terciari , i encara que representen el 30% no arriben a facturar tant com un comerciant , el sector secundari està per damunt del terciari .

Per últim trobem els sectors que facturen menys , facturen menys i paguen menys en part pel seu volum de vendes.
27 | Venedors de fruita, ous, roba vella | < 10 | 136 |
25 | Taverners, revenedors, afiladors, modistes | 10-19| 292 |
| | | |

Una punt de vista en que m’he fixat a la taula és la relació entre la quantitat i la quota de alguns sector , per exemple: el comerç a l’engròs té una quantitat de 16 i factura 8000rv per tant ha de ser un sector amb una gran importància, també destaca les botigues pesca salada, gruix de mestres gremials, fondistes, bucs de més de 30 TM, aquests amb una quantitat de 20 ,acumulen un capital de 3.805 aquí és on es veu reflectit el gran port de Tarragona.

QÜESTIÓ B.1: Diferencieu els 2 esquemes (els percentatges):

B1.1. Quines diferències assenyalaríeu de les dues ciutats?
B1.2. Per què no les podeu comparar en quan a monedes?
B1.3 Què us suggereixen els treballs presents a cada una?

B1. Comparant les duges taules podem observar un seguit dediferencies entre les duges ciutat:

* A Reus es pot observar clarament que el sector de Mestres gremials representa un percentatge molt elevat tan en quantitat 42,45% com en el percentatge de capital 20% , al contrari Tarragona els metres gremials representen un punt fort però en menor proporció 20,50% en quantitat i 10,50% en capital.

-Seguidament observem que Tarragona destaca per la...