Noucentisme i modernisme
Páginas: 29 (7104 palabras)
Publicado: 1 de noviembre de 2011
Noucentisme
[pic]
El maset de Sitges de Joaquim Sunyer
El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX, concretament va començar el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i va acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923, bé que la seva petjada estètica perdurà fins la guerra civil i fins i tot després d'aquesta. Eugeni d'Ors va serel primer que va fer aparèixer aquest nom en les seves Gloses, encara que de bon començament no li donà un estil definit, més que la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle, el noucents. El nom provè del refernet directe del Quattrocento (1400) i Cinquecento (1500) italians (Noucentisme - 1900). D'Ors va dir que noucentista és un adjectiu cronològic.També, nou, es l'adjectiu contrari a vell.
Hereta de la Renaixença l'afany de superació per veure la literatura catalana a un més alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperació dels clàssics grecollatins i una gran atenció a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores.
La seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió,la serenitat, l'ordre i la claredat. És una reacció contra el modernisme, el liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i ellaïcisme.
La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període, tot i això, Narcís Oller i Joaquim Ruyraen van escriure. La major producció de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les degut a que eltext fos massa llarg. La producció de teatre va ser molt minsa, només van ser Carles Soldevila i Millàs-Raurell qui n'escriguren.
Els autors més importants del període són Josep Carner i Eugeni d'Ors.
Els artistes plàstics més representatius del Noucentisme foren escultors com Arístides Maillol -que tot i ser de la Catalunya del Nord i de estar més vinculat a París que a Barcelona coincidiaamb l'estètica dels noucentistes de la Catalunya Sud-, Josep Clarà Enric Casanovas i Esteve Monegal. Entre els pintors cal destacar Joaquim Torres-Garcia, principal responsable de l'orientació mediterranista del moviment, Joaquim Sunyer, Xavier Nogués -sempre però amb una certa dosi d'ironia-, Francesc d'Assís Galí o Josep Aragay.
EL MODERNISME (1881 - 1911)
• Durant el Modernisme lapoesia rep un impuls renovador fonamental respecte als temes i al llenguatge de la Reinaxença.
• Neix una nova idea d'artista. Es busca un art total.
• París és el centre neuràlgic de l'art i de la cultura. El francès és la llengua de referència.
• Entre 1891 i 1893, la revista l'Avenç inicia una campanya lingüística eficaç element imprescindible per a la literatura.
• El jovepintor Santiago Rusiñol, que ha passat una temporada a París, organitza trobades literàries, pictòriques i musicals a Sitges, que es coneixen com les Festes Modernistes de Sitges o del Cau Ferrat, nom que rep la casa on residia Rusiñol. S'hi defineix la idea de l'artista. Seguint l'individualisme i el vitalisme de Nietzsche, l'artista esdevé un ésser superior dotat de sensibilitat i intel·ligència perparlar en nom de la col·lectivitat i per renovar-la.
• Joan Maragall comença a escriure al Diaro de Barcelona. Els seus articles el converteixen en la veu de la consciència de la societat catalana; esdevé l'artista modernista per excel·lència, l'intel·lectual. Parla per boca de la col·lectivitat davant els conflictes i les reivindicacions tant amb el govern espanyol com dins la societatcatalana. Hereu de Verdaguer, a l'Elogi de la paraula (1903), Maragall hi exposa el seu concepte de poesia, la “paraula viva”.
EL NOUCENTISME I LA POESIA A MALLORCA (1906-1917)
• Dins de l'organització política i cultural que es produeix durant el Noucentisme, la literatura contribueix a la construcció de la Catalunya Ideal.
• La generació que pren el relleu als modernistes.
•...
[pic]
El maset de Sitges de Joaquim Sunyer
El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX, concretament va començar el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i va acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923, bé que la seva petjada estètica perdurà fins la guerra civil i fins i tot després d'aquesta. Eugeni d'Ors va serel primer que va fer aparèixer aquest nom en les seves Gloses, encara que de bon començament no li donà un estil definit, més que la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle, el noucents. El nom provè del refernet directe del Quattrocento (1400) i Cinquecento (1500) italians (Noucentisme - 1900). D'Ors va dir que noucentista és un adjectiu cronològic.També, nou, es l'adjectiu contrari a vell.
Hereta de la Renaixença l'afany de superació per veure la literatura catalana a un més alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperació dels clàssics grecollatins i una gran atenció a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores.
La seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió,la serenitat, l'ordre i la claredat. És una reacció contra el modernisme, el liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i ellaïcisme.
La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període, tot i això, Narcís Oller i Joaquim Ruyraen van escriure. La major producció de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les degut a que eltext fos massa llarg. La producció de teatre va ser molt minsa, només van ser Carles Soldevila i Millàs-Raurell qui n'escriguren.
Els autors més importants del període són Josep Carner i Eugeni d'Ors.
Els artistes plàstics més representatius del Noucentisme foren escultors com Arístides Maillol -que tot i ser de la Catalunya del Nord i de estar més vinculat a París que a Barcelona coincidiaamb l'estètica dels noucentistes de la Catalunya Sud-, Josep Clarà Enric Casanovas i Esteve Monegal. Entre els pintors cal destacar Joaquim Torres-Garcia, principal responsable de l'orientació mediterranista del moviment, Joaquim Sunyer, Xavier Nogués -sempre però amb una certa dosi d'ironia-, Francesc d'Assís Galí o Josep Aragay.
EL MODERNISME (1881 - 1911)
• Durant el Modernisme lapoesia rep un impuls renovador fonamental respecte als temes i al llenguatge de la Reinaxença.
• Neix una nova idea d'artista. Es busca un art total.
• París és el centre neuràlgic de l'art i de la cultura. El francès és la llengua de referència.
• Entre 1891 i 1893, la revista l'Avenç inicia una campanya lingüística eficaç element imprescindible per a la literatura.
• El jovepintor Santiago Rusiñol, que ha passat una temporada a París, organitza trobades literàries, pictòriques i musicals a Sitges, que es coneixen com les Festes Modernistes de Sitges o del Cau Ferrat, nom que rep la casa on residia Rusiñol. S'hi defineix la idea de l'artista. Seguint l'individualisme i el vitalisme de Nietzsche, l'artista esdevé un ésser superior dotat de sensibilitat i intel·ligència perparlar en nom de la col·lectivitat i per renovar-la.
• Joan Maragall comença a escriure al Diaro de Barcelona. Els seus articles el converteixen en la veu de la consciència de la societat catalana; esdevé l'artista modernista per excel·lència, l'intel·lectual. Parla per boca de la col·lectivitat davant els conflictes i les reivindicacions tant amb el govern espanyol com dins la societatcatalana. Hereu de Verdaguer, a l'Elogi de la paraula (1903), Maragall hi exposa el seu concepte de poesia, la “paraula viva”.
EL NOUCENTISME I LA POESIA A MALLORCA (1906-1917)
• Dins de l'organització política i cultural que es produeix durant el Noucentisme, la literatura contribueix a la construcció de la Catalunya Ideal.
• La generació que pren el relleu als modernistes.
•...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.