Origen i evolució de l’univers (4ª part) i (5a part).
Páginas: 9 (2139 palabras)
Publicado: 30 de marzo de 2011
ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS (4ª Part) i (5a part).
TEORIA DEL BIG BANG
Al començament, no existia l’espai, ni el temps, ni el buit. Però, fa catorze mil milions d’anys, es va produir una singularitat.
La singularitat, de densitat infinita, va començar a expandir-se. L’esdeveniment es coneix com Big Bang, el gran esclat. Aleshores va començar l’existència de l’espai, el temps i elmoviment.
ORIGEN DE L’UNIVERS
Un instant després, la temperatura era de 100 quintilions (1032) de graus. Tot consistia en un plasma format per fotons, partícules i antipartícules que s’anihilaven entre si.
Dos segons després, la temperatura havia baixat a 10 mil milions (1010) de graus. Només hi havia radiació, hidrogen, neutrons i electrons.
Al cap d’un minut i mig, la temperatura era de milmilions (109) de graus. Aleshores, es van formar els primers nuclis atòmics d’hidrogen pesant. Col·lisionant entre si o amb protons, es van crear els àtoms d’heli (He) i, en menor proporció, els de beril·li (Be), liti (Li) i bor (B). Fins aquí, els primers quinze minuts de l’Univers.
Durant els següents 300 mil anys, la temperatura va baixar fins a 4 mil graus, i l’expansió es va alentir. Elsnuclis atòmics captaven electrons i formaven àtoms complets.
Dos milions d’anys després, fluctuacions en la densitat en la matèria van provocar la formació de condensacions. Grans masses d’hidrogen i d’heli van constituir-se en galàxies.
Altres condensacions de partícules, dins de les galàxies, van donar lloc al naixement d’estrelles. Les elevades temperatures internes causaven radiacionslluminoses. Aleshores, l’Univers es va fer visible.
Tot això va succeir en un temps relativament curt.
L’UNIVERS EN EXPANSIÓ I L’EFECTE DOPPLER.
Igual que es percep d’una manera diferent el soroll d’un vehicle segons si s’acosta o s’allunya.
La llum que nosaltres rebem dels objectes celestes té una longitud d’ona més desplaçada cap al vermell com més depresa s’allunya d’aquests objectes.
Ésaquest efecte, l’efecte Doppler, el que permet calcular la velocitat i l’allunyament dels astres mesurant el desplaçament de la l del seu espectre.
Per nosaltres com més lluny es troba una galàxia o un eixam de galàxies, més ràpidament augmenta la distància que ens en separa, llavors la percebem de color blau en canvi si esta molt a prop ho veiem d’un color vermell.
L’UNIVERS EN EXPANSIÓS’abem que l’univers encara esta en expansió, gracies als astrofísics nord-americans Penzias i Wilson van descobrir la radiació de fons de microones de l’Univers.
La radiació de fon és l’”eco” del Big Bang i ens mostra com era l’Univers quan només havien transcorregut 300.000 anys del Big Bang
Pregunta trampa!
Quan el Sol no ens il·lumina, per què el cel es torna fosc?
Donada la quantitatextraordinària d’estrelles, de focus de llum que hi ha a l’Univers semblaria que les nits haurien de ser més lluminoses del que són.
Olbers va ser que i es va formular aquesta pregunta i va arribar a la conclusió que:
Si l’Univers és infinit, si les estrelles tenen una mateixa lluminositat, si l’Univers és infinitament vell i no hi ha res que l’oculti; la llum querebem no depén de la distància; per tant, sumar un valor de llum infinites vegades dóna un resultat infinit. En conclusió, la nit hauria de ser, fins i tot, més clara que el dia.”
L’UNIVERS EN EXPANSIÓ: LA RELATIVITAT
*Per un ésser de dos dimensions, el món es pla, i una tercera dimensió és inimaginable. En aquest món, la distància més curta entre dos punts seria una recta, i les rectesparal·leles mai no es creuarien.
*Però dos éssers bidimensionals que sortissin perpendicularment de l’equador acabarien trobant-se. Tindrien la sensació que una força estranya i imperceptible els atrau l’un amb l’altre.
*Per un ésser bidimensional, el camí més curt sobre una esfera no és una recta, sinó un arc de circumferència.
A l’Univers el camí més curt entre dos punts depèn de la curvatura...
TEORIA DEL BIG BANG
Al començament, no existia l’espai, ni el temps, ni el buit. Però, fa catorze mil milions d’anys, es va produir una singularitat.
La singularitat, de densitat infinita, va començar a expandir-se. L’esdeveniment es coneix com Big Bang, el gran esclat. Aleshores va començar l’existència de l’espai, el temps i elmoviment.
ORIGEN DE L’UNIVERS
Un instant després, la temperatura era de 100 quintilions (1032) de graus. Tot consistia en un plasma format per fotons, partícules i antipartícules que s’anihilaven entre si.
Dos segons després, la temperatura havia baixat a 10 mil milions (1010) de graus. Només hi havia radiació, hidrogen, neutrons i electrons.
Al cap d’un minut i mig, la temperatura era de milmilions (109) de graus. Aleshores, es van formar els primers nuclis atòmics d’hidrogen pesant. Col·lisionant entre si o amb protons, es van crear els àtoms d’heli (He) i, en menor proporció, els de beril·li (Be), liti (Li) i bor (B). Fins aquí, els primers quinze minuts de l’Univers.
Durant els següents 300 mil anys, la temperatura va baixar fins a 4 mil graus, i l’expansió es va alentir. Elsnuclis atòmics captaven electrons i formaven àtoms complets.
Dos milions d’anys després, fluctuacions en la densitat en la matèria van provocar la formació de condensacions. Grans masses d’hidrogen i d’heli van constituir-se en galàxies.
Altres condensacions de partícules, dins de les galàxies, van donar lloc al naixement d’estrelles. Les elevades temperatures internes causaven radiacionslluminoses. Aleshores, l’Univers es va fer visible.
Tot això va succeir en un temps relativament curt.
L’UNIVERS EN EXPANSIÓ I L’EFECTE DOPPLER.
Igual que es percep d’una manera diferent el soroll d’un vehicle segons si s’acosta o s’allunya.
La llum que nosaltres rebem dels objectes celestes té una longitud d’ona més desplaçada cap al vermell com més depresa s’allunya d’aquests objectes.
Ésaquest efecte, l’efecte Doppler, el que permet calcular la velocitat i l’allunyament dels astres mesurant el desplaçament de la l del seu espectre.
Per nosaltres com més lluny es troba una galàxia o un eixam de galàxies, més ràpidament augmenta la distància que ens en separa, llavors la percebem de color blau en canvi si esta molt a prop ho veiem d’un color vermell.
L’UNIVERS EN EXPANSIÓS’abem que l’univers encara esta en expansió, gracies als astrofísics nord-americans Penzias i Wilson van descobrir la radiació de fons de microones de l’Univers.
La radiació de fon és l’”eco” del Big Bang i ens mostra com era l’Univers quan només havien transcorregut 300.000 anys del Big Bang
Pregunta trampa!
Quan el Sol no ens il·lumina, per què el cel es torna fosc?
Donada la quantitatextraordinària d’estrelles, de focus de llum que hi ha a l’Univers semblaria que les nits haurien de ser més lluminoses del que són.
Olbers va ser que i es va formular aquesta pregunta i va arribar a la conclusió que:
Si l’Univers és infinit, si les estrelles tenen una mateixa lluminositat, si l’Univers és infinitament vell i no hi ha res que l’oculti; la llum querebem no depén de la distància; per tant, sumar un valor de llum infinites vegades dóna un resultat infinit. En conclusió, la nit hauria de ser, fins i tot, més clara que el dia.”
L’UNIVERS EN EXPANSIÓ: LA RELATIVITAT
*Per un ésser de dos dimensions, el món es pla, i una tercera dimensió és inimaginable. En aquest món, la distància més curta entre dos punts seria una recta, i les rectesparal·leles mai no es creuarien.
*Però dos éssers bidimensionals que sortissin perpendicularment de l’equador acabarien trobant-se. Tindrien la sensació que una força estranya i imperceptible els atrau l’un amb l’altre.
*Per un ésser bidimensional, el camí més curt sobre una esfera no és una recta, sinó un arc de circumferència.
A l’Univers el camí més curt entre dos punts depèn de la curvatura...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.