Pedagogia tradicional

Tema 5: La pedagogia anomenada tradicional.

Quasi ningú comparteix les idees que defensa aquesta pedagogia, però és la més aplicada a la pràctica. Sense aquesta base no s’entenen les pedagogiesalternatives que van sorgir temps després.

Aproximacions a l’escola tradicional.

- Anàlisi semiòtic de l’espai de l’aula.
Les aules tradicionals tenen una distribució com la majoria de les aulesactuals, on el professor es situa davant i els alumnes estan situats de cara al professor asseguts en pupitres alineats. En alguns textos podem veure com es parla de que l’escola era monòtona i elsnens s’aburrien.

S’ensenyava a escriure i llegir mitjançant llibres i textos sense cap sentit ni interès ni pel receptor ni per l’emissor. Els manuals escolars van ser una innovació de l’escolatradicional perquè va ser un instrument que facilitava la pedagogia visual, basada en la creença de que allò que es veu és molt més fàcil d’aprendre. Els llibres d’urbanitat estaven composats d’imatges irecomanacions sobre el bon comportament al carrer, a l’escola, a casa, etc.

La tarima té una funció simbòlica: és des d’on el professor dóna les ordres, dóna autoritat al professor; i una depràctica: el professor podia veure i escoltar millor; i una psicològica: els alumnes han de mirar des d’abaix al professor i això implica vulnerabilitat.

El pati és el retrat contrari del que es fa al’aula: els nens juguen, es barallen, es relacionen, en definitiva, tenen un grau molt més ampli de llibertat. El que s’anomenava autoritat dels mestres, era poder sobre els alumnes, poder de castigarfísicament o de premiar. Alguns d’aquests càstigs físics podien ser les orelles de burro, clatellades del professor i fins i tot de la resta d’alumnes. Però perquè això funcionés també havia d’haver-hi unsistema de premis: medalles, quadres d’honor, l’alineació a classe, etc.

- Accepcions d”escola tradicional”.

- Escola del passat: s’utilitza per anomenar el tipus de pedagogia que es...