Platon

PLATÓ
CONTEXT VITAL
L’objectiu de la seva vida era l’activitat política. Plató va emprar de Sòcrates la dialecta o “art del diàleg” com el camí ascendent cap a la veritat i el va considerar el mètode propi de l’activitat filosòfica. En la dialecta la confrontació de dues posicions no es fixa, sinó que canvia perquè cadascuna d0aquestes posicions influeix en la contraria.
Amb 40 anys es varelacionar amb la comunitat pitagòrica que li va mostrar el coneixement sòlid i indiscutible: les matemàtiques, i la idea d’immortalitat, la transmigració de l’anima i l’explicació del món sensible mitjançant entitats matemàtiques.
Plató va fundar l’Acadèmia on hi regnava una llibertat intel·lectual i fomentava la possibilitat d’assolir la veritat absoluta mitjançant la teoria del coneixement i deles idees.
TEORIA DE LES IDEES
La teoria de les idees aplega la concepció de Parmènides segons la qual l’autèntica realitat es eterna i inamovible. D’altra, l’afirmació d’Heraclit sobre el perpetu fluir de les coses. Plató ofereic una solució conciliadora a l’oposició permanència-canvi. Però també ofereix una alternativa al relativisme o l’esceptisme dels sofistes, i dóna consistència teòrica al’optimisme socràtic sobre les capacitats humanes de coneixement. I,com a rerefons de totes les conciliacions o síntesi,les certeses matemàtiques dels pitagòrics, com a exemples evidents de veritats eternes.
Segons Plató, veure amb els ulls de la ment és conèixer els models, les formes, l’essència de les coses, allò que tenen en comú tots els objectes del mateix tipus: la seva idea.
La teoriade les idees afirma l’existència d0unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees del món intel·ligible. Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i contingents. I és que només són còpies o imitacions de la veritable realitat. Podem dir que la teoria postula l’existència de dos mons: el mónperfecte i perenne de les idees, i el mon imperfecte i fugisser de les coses.
-Té dos vessants: el lògic ( identifica les idees, formes o “universals” amb els conceptes generals) i el metafísic ( constitueix la part més platònic de la teoria i afirma l’existència real de la cosa ideal, perfecta, immutable...)
-Estableix una jerarquia d’idees: la jerarquia natural es una rèplica de la jerarquia ideal.Mapa jeràrquic de totes les idees: idea de Bé o idea de bellesa – idea de justícia, valentia, ordre - idees o conceptes matemàtics – idees de les coses naturals.
-Existeix una relació entre les idees i les coses: per exemple, una flor és bella perquè participa de la idea de bellesa, té alguna cosa de la idea. La idea és un model que la cosa particular imita o còpia.

Mite del Demiürg
Elmite narra que en l’origen hi havia el món de les idees el Demiürg ( Déu-ésser suprem-artesà) i una massa caòtica,no uniforme i caòtica.
Del mite se’n deriva el fet que el nostre món no és res més que una còpia imperfecta del món de les idees, efectuada pel Demiürg. El nostre mons sensible no és un caos, sinó un cosmos, ja que està organitzat segons l’harmonia matemàtica que regna en el plaintel·ligible. Cada objecte físic és la materialització particular d’una idea universal etern ai immutable, com la rèplica en matèria de una idea immaterial.
El demiürg platònic introdueix en les coses una finalitat, una teologia, una aspiració o apetència que les porta a buscar el seu ple desenvolupament, la seva pròpia perfecció, el seu propi bé. Podem relacionar aquesta aspiració de tot els éssersvius per assolir la seva màxima plenitud, amb el fet que situï com a idea màxima de la jerarquia de l’intel·ligible la idea de Bé o Bellesa. La dialècta, en tant que procés racional que permet d’elevar-se progressivament cap al coneixement de les idees superiors.
(abstracte) Bé-Bellesa (Demiürg)→Valentia, ordre,justícia→idea matemàtica→(material)idea de cosa natural...