Reflexion: la educación del futuro

Article: LA EDUCACIÓN DEL FUTURO Howard Gardner
Primerament, m’agradaria dir que m’ha semblat un article molt interessant i amè de llegir. El Sr. Gardner deixa anarmoltes idees que et fan reflexionar respecte l’educació d’abans. Com ha canviat la percepció de la bona educació...! Abans tot es basava en la memòria, en l’aprenentatge memorístic, qui més cosesmemoritzava més mèrits acadèmics aconseguia. A més a més, feien escarmentar els alumnes per la seva poca perícia a base de cleques i càstigs tals com aguantar dos diccionaris de cara a la paret. Ésesgarrifós pensar-ho. I ara no només hem inclòs els valors en la nostra educació, sinó que procurem potenciar-li al nen allò que millor se li doni i contemplem “intel·ligències” impensables pels nostresavis. Em sembla genial que intentem proporcionar una educació el més personalitzada possible per a cada alumne i ho fem de manera transversal tenint en compte totes les competències bàsiques, ja que ésabsurd etiquetar un nen de “poc intel·ligent” perquè no se li donin bé els números, quan és un artista dibuixant. Tothom té el dret de ser competent en certes coses, i no en totes necessàriament, i elnostre deure com a mestres ha de ser adonar-nos-hi i potenciar-li a l’alumne aquella competència. Fa poc vaig escoltar dir que “cap nen no pot ser dolent en tot”, és a dir, tots els nens tenen algunahabilitat, la qüestió és que nosaltres, la societat, la contemplem i la valorem com a una intel·ligència o una competència totalment vàlida per ser desenvolupada. Alhora que llegia les intel·ligènciesque descriu el Sr. Gardner, m’ha estat inevitable comparar-me a mi mateixa i reflexionar sobre les meves habilitats. M’he sentit identificada amb la intel·ligència intrapersonal, la que tractad’intentar entendre’s a un mateix, i jo això ho he fet molt des de ben petita. M’ha semblat sorprenent i alhora molt ben justificat que la consideri com a una intel·ligència més. Una altra idea que...