Resumen de las actitudes políticas de los españoles

“LAS ACTITUDES POLÍTICAS DE LOS ESPAÑOLES”
Eduard Bonet, Irene Martín i José Ramón Montero

CONCEPTES BÀSICS I TEÒRICS

Les actituds polítiques són tendències psicològiques que es manifesten en l‘avaluació favorable o desfavorable d’una entitat particular i són un dels factors més influents en la participació. Com més intenses siguin aquestes actituds, major és la seva duració ipersistència.
L’objecte d’una actitud política pot ser:
* Específic o abstracte
* Concentrat en una persona o en un grup de persones
* Una institució o una activitat
El text compara les diferents actituds polítiques dels espanyols respecte països europeus i les pròpies diferències a l’Estat espanyol entre: Catalunya, el País Basc i Madrid. Per a això, els autors han seleccionat tres grupsd’actituds:
* Les relatives cap a les institucions i actors públics
* La implantació política personal
* La valoració del règim polític
Les dos principals característiques de la cultura política dels espanyols consisteixen en la desconfiança i en la indiferència cap a la política. Durant els últims anys de dictadura es produeixen canvis significatius en les actituds polítiques de la poblacióespanyola i en la transició s’accepten els partits polítics. Però en l’etapa posterior, els espanyols entren en una etapa anomenada descontent. Aquesta “desafecció política”, segons Montero i Torcal, no és incompatible amb el recolzament al règim democràtic i genera una contradicció que se l’anomena “democratisme cínic” o “desafecció democràtica”, cosa que diferencia el cas espanyol de la restad’Europa.
Hi ha dos explicacions sobre les particularitats del cas espanyol: el llegat del franquisme i la seva tasca de despolitització dels espanyols durant els anys de la dictadura, tot i que també caldria afegir una explicació que parla de la influència de les polítiques dels anys 80 i 90; i la que planteja tant la possibilitat de trencar amb la inèrcia del passat com el paper estratègic de leselits i de les institucions en aquesta ruptura. Per als autors que defensen aquesta segona explicació el distanciament, la desconfiança i el recolzament dels ciutadans a la democràcia es deu al paper d’aquestes elits durant la transició mitjançant la combinació d’estratègies basades en el consens dels valors democràtics i la desmobilització.
L’anàlisi de les CCAA rebutja el supòsit de launiformitat nacional o territorial pel que fa la cultura política. I per això caldria analitzar fins a quin punt les respectives institucions polítiques han generat canvis en les actituds polítiques dels ciutadans i s’haurien de qüestionar les afirmacions que diuen que aquestes actituds s’han mantingut immutables en els anys de democràcia.
Quines dimensions actitudinals resulten més significatives?Segons Almond i Verba (i que ha estat la base de la majoria de tipologies):
* El sistema polític general (comunitat polític i el règim polític)
* Els diferents elements (institucions, actors i polítiques públiques)
* El propi ciutadà com a actor polític
Segons Montero, Gunther i Torcal:
* Les que es refereixen al recolzament democràtic
* Les relacionades amb els esdevenimentspolítics de tipus conjuntural i/o partidista
* Les incloses en la desafecció política, que Torcal divideix en:
* Desafecció institucional
* “Desapego” polític
Altres maneres estudis es centren en l’evolució dels diferents grups d’actituds i demostrar, així, l’existència de grups d’actituds polítiques amb característiques comuns entre sí i diferents d’altres actituds.
Elsmateixos autors del text (Bonet, Martin i Montero) fan aquesta classificació en:
1. Actituds cap a les institucions i els actors polítics (desafecció institucional de Torcal, es reflecteix en l’índex de desafecció institucional)
S’ha de distingir entre les institucions que integren l’input del sistema polític (els partits polítics) i les output (les autoritats i les polítiques). Les...