Sindrome de Down

LA SÍNDROME DE DOWN

“Si un niño vive con aceptación y amistad,
aprende a encontrar el amor en el mundo”.

CFGS EDUCACIÓ INFANTIL
Centre d’Estudis Roca

Carla Cervilla Rovira
Lorena Gómez Gómez
Andrea López Moreno
Laia Sar
Loida Montoro Olivares

ÍNDEX

1.Conèixer el Síndrome de Down.
1.1. Què és?

Pàg 03

1.2. Origen

Pàg 04

1.3. Tipus i grau

Pàg 04

1.4. Factorsque indueixen al Síndrome de Down.

Pàg 06

1.5.Manifestacions i malalties associades.

Pàg 08

2.Com es desenvolupen.
2.1.Desenvolupament cognitiu.

Pàg 13

2.2.Desenvolupament afectiu i social.

Pàg 19

2.3.Desenvolupament motor.

Pàg 19

3.Com aprenen?
3.1.Com es caracteritza l’aprenentatge d’aquests nens?

Pàg 26

4.Com socialitzar un nen amb Síndrome de Down?4.1.Relacions socials.

Pàg 27

4.2.Què podem fer per integrar un nen amb SD.

Pàg 28

5.Quins recursos necessita un nen amb Síndrome de Down.

Pàg 32

6.Pla d’intervenció.
6.1. Desenvolupament cognitiu, sensoriomotor, motriu.

Pàg 35

6.2. Com integrar-lo.

Pàg 38

7.Bibliografia

Pàg 39

2

1. CONÈIXER LA SINDROME DE DOWN.

1.1. QUÈ ÉS?
La Síndrome de Down és una de lespatologies més freqüents. Està provocada per
l’alteració genètica del cromosoma parell 21 que, en comptes de tenir dos
cromosomes en té tres.

La conseqüència més greu de patir aquesta alteració cromosòmica és el retard mental,
però també pot anar acompanyada d’altres trastorns com cardiopaties, alteracions
gastrointestinals, problemes de visió o audició, o trastorns endocrins.
En general,es pot dir que la capacitat visual de les persones que tenen aquesta
síndrome, és superior a la seva capacitat auditiva, i que les seves capacitats
comprensives són superiors a les expressives. Per això, el llenguatge és escàs i apareix
en retard. Tot i això, aquestes deficiències verbals són compensades amb aptituds més
desenvolupades del llenguatge no verbal, com son el somriure social i lautilització de
gestos o senyals per fer-se entendre.
Els nens/es que pateixen aquesta síndrome tenen unes necessitats especials, per això
tenen els seus propis objectius i continguts en l’ensenyament. També la metodologia
de treball que s’utilitza és diferent i per realitzar-la de manera òptima les activitats,
espais, materials i temps han d’estar adaptats a les seves capacitats, com veurem acontinuació.

3

1.2.

ORIGEN

Fa mes de un segle, un metge escocès conegut com John Langdon Down va descriure
un determinat tipus de retard mental que procedia algunes persones. Per ser el primer
que va escriure sobre aquest tipus, el trastorn va passar a conèixer com a Síndrome de
Down, en canvi el Dr. Down no sabia quina era exactament la causa.
Van passar uns altres cents anysfins que Jerome Lejeune, una gestat francesa, va
descobrir que el Síndrome de Down esta causat per un problema genètic. Quant el Dr.
Down va escriure sobre aquest trastorn en l’any 1866, va intentar descobrir el aspecte
que tenen les persones que ho pateixen. Els va descriure com persones que tenen
determinats rangs físics al néixer. Es diu que la seva descripció no va ser del tot
correcte, jaque va ser molt general i no totes les persones amb Síndrome de Down
tenen el mateix aspecte.
Juan Esquirol en 1838, va ser el primer que va parlar de aquesta patologia, desprès en
el any 1846 Eduardo Sequin, va descriure un pacient amb indicadors que podien
indicar que tenia aquest trastorn. Anys mes tard en 1866, Ducan va observar a una
noia a la qual va descriure com amb un petit cap rodode tipus asiàtic, de la llengua
més gran i ampla i tenia poc o escàs vocabulari.
A Down li van atribuir el mèrit d’escriure alguns dels trets clàssics d’aquest síndrome.
Com també va contribuir en el reconeixement d’aquets nens, van posar al síndrome el
mateix nom que el del seu descobridor.

1.3 TIPUS I GRAU
Com ja hem dit, la síndrome de Down és una malaltia cromosòmica i podem...