Sobre la tv. un anàlisi sobre pier bordieu

Pierre Bourdieu – SOBRE LA TELEVISIÓN
Prefact
La televisió exposa a un perill molt gran les diverses esferes de la producció cultural.
Avui en dia, els mitjans moderns porporcionen moltes possibilitats d'explotar al màxim les passions primàries.

1.El plató i els seus bastidors
Crec, que en general, no es pot dir gran cosa a la televisió. Crec que és important anar a parlar a la televisió,però sota certes condicions.
No es va a la televisió per dir res, sinó per raons ben diferents, principalment per fer-se veure i ser vist.
Som, com diria Husserl “funcionaris de la humanitat”, pagats per l'Estat per descobrir coses, del món natural o del món social.

UNA CENSURA INVISIBLE
L'essencial és que l'accés a la televisió té com a contrapartida una formidable censura, una pèrduad'autonomia lligada, entre altres coses, al fet que el tema és imposat, que les condicions de la comunicació són imposades i, sobretot, que la limitació del temps imposa al discrus unes restriccions tan grans que és improbable que es pugui dir gaire res. Aquesta censura que s'exerceix sobre els convidats, però també sobre els periodistes que contribueixen a fer-la efectiva, és natural que la qualifiquide política.
És cert, en una època com l'actual en què hi ha una legió de treballadors en reserva i una enrome precarietat laboral en les professions de la televisió i la ràdio, que la propensió al conformisme polític és molt gran.
Allò que influeix sobre la televisió és la imposició econòmica.
Les censures de tota mena converteixen la televisó en un instrument formidable de manteniment del'ordre simbòlic.

El que vull és desmuntar una sèrie de mecanismes que fan que la televisió exerceixi una forma particularment perniciosa de violència simbòlica. La violència simbòlica és una violència que s'exerceix amb la complicitat tàcita dels que la pateixen i també, sovint, dels que l'exerceixen, en la mesura que tant els uns com els altres no són conscients d'exercir-la o de patir-la. Lasociologia té com a funció desvelar coses amagades; d'aquesta manera, pot contribuir a minimitzar la violència simbòlica que s'exerceix en les relacions socials i, en particular, en les relacions de comunicació mediàtica.
Una part de l'acció simbòlica de la televisió consisteix a atreure l'atenció sobre fets que tendeixen a interessar a tothom. Interessen a tothom, però de tal manera que no afectinres que sigui important. Es tracta de gent abocada en cos i ànima a la televisió com a font única d'informació.

AMAGAR TOT MOSTRANT
La televisió es fa de tal manera que el fet no és mostrat o és convertit en insignificant, sinó és construït de tal manera que agafa un sentit que no correspon gens ni mica a la realitat.
Els periodistes tenen ues “ulleres” particulars a partir de les qualsoperen una selecció i una construcció d'allò que seleccionen. El principi d'aquesta selecció és la recerca del sensacionalisme, de l'espectacle. La televisió apel·la a la dramatització.
Els perills polítics inherents a la utilització ordinària de la televisió provenen del fet que la imatge té la particularitat que pot produir el que els crítics literaris anomenen “l'efecte de realitat”: la televisiópot fer veure i fer creure allò que fa veure.
La televisió es converteix en instrument de creació de realitat. La televisió es converteix en l'àrbitre de l'accés a l'existència social i política.

LA CIRCULACIÓ CIRCULAR DE LA INFORMACIÓ
Els productes periodístics són força més homogenis del que es creu. Per als periodistes, la lectura de diaris és una activitat indispensable i la revista depremsa constitueix una eina de treball: per saber què es dirà cal saber abans què han dit els altres. Aquest és un dels mecanismes que engendren l'homogeneïtat dels productes proposats. D'aquesta manera es fan els èxits mediàtics, a vegades lligats a èxits de venda.
El mecanisme de circulació circular, el fet que els periodistes es llegeixin els uns als altres, provoca uns efectes de tancament;...