Sociologia

Tema 3.- Aspectes individuals del comportament humà al treball.

Lectures obligatories.

Has de llegir:

(1) Tous, J. (2001) La Motivació Laboral (Tema 7)/ La satisfacció Laboral (Tema 9) En Tous, J et al. (2001) Introducció a la psicologia del treball per a Relacions Laborals. Tarragona: Servei Lingüstic URV

Document annex

Tema 7.-
EL PROCÉS DE MOTIVACIÓ LABORAL.
Per: Jordi Tousi Pallarès.
7.1. El concepte de motivació.
Des del punt de vista del psicòleg, tot comportament de les persones sempre està motivat, és a dir; es dirigeix a una meta, alhora que resta sotmès a la determinació de les transformacions derivades pels estímuls externs i interns.
És tant així que a totes les definicions de motivació hi trobem una combinació entre dues variables que expressen lesdues característiques del procés motivacional: la direccionalitat del comportament motivat (direcció vers metes preestablertes), i el fet de constituir l’energia necessària per a iniciar i mantenir conductes concretes vers l'objectiu prefixat (l'activació).
A tall d'exemple, Mankeliunas (1987, p. 34) defineix la motivació com "la força de l'organisme que l'impulsa a actuar i perseguir unsobjectius determinats [...]. És el procés que provoca un determinat comportament i/o en modifica un d'existent".
És clar que, a l'hora d'explicar la motivació, sempre intervenen ambdues característiques (energia i direccionalitat). L’esquema de la conducta motivada sería el següent: l’orígen n’es el propi individue que, orienta la seva conducta vers un objectiu, mesura les possibilitats d’assolir-lo idesenvolupa l’esforç necessari (en funció de les seves habilitats) fins que pot aconseguir el que s’havia propossat.
Els estudis de Madsen (1967; 1974), classifiquen les necessitats en dues categories: motius primaris i motius secundaris.
Els motius primaris -innats, biològics- són necessitats bàsiques per a la subsistència de l’individu o de l’espècie; són motius centrals que, des del naixementestan sotmesos a un procés de maduració influenciat per l'estimulació de l'entorn.
Els motius secundaris -adquirits o psicogènics- són motius centrals, vinculats al procés d'aprenentatge. El procés de socialització permet que els subjectes adquirim els motius secundaris (fama, creixement personal, millora d'estatus, etc.).
L'estudi científic de la motivació humana s'ha relacionat sempre amb unaconfusió terminològica entre el concepte científic i el concepte col·loquial o popular de motivació. L'origen d'aquesta dificultat sorgeix vinculada al fet que l'estudi del procés motivacional s'origina en una època precientífica, on s'usa habitualment un llenguatge poc precís i molt distorsionat. Aquests termes emprats en aquella època són els que solen compondre els informes de recerca actuals,i provoquen una gran quantitat de problemes d'interpretació.
Els principals marcs conceptuals als quals s'han referit tradicionalment els estudis que s'han fet sobre la motivació són:
a) Un marc teòric biològic centrat en l'estudi de les necessitats bàsiques o primàries que configuren l’inici energètic de la motivació.
b) Un marc teòric conductual centrat en l’estudi de la motivació delsubjecte com una conducta o com un rendiment.
c) Un marc teòric cognitiu basat en els conceptes de la teoria del processament de la informació, per explicar-ne la motivació.
Malgrat tot, els treballs actuals relacionen conceptes de diferents marcs teòrics i s'orienten cap a la consecució d'una única teoria de la motivació.
D’una manera paralel.la a l’estudi de la conducta motivada s’ha estudiat laconducta suposadament oposada, es a dir la conducta frustrada. La conducta frustrada pot explicar-se a partir del mateix esquema de la conducta motivada: és un tipus de conducta que te el seu orígen en el propi individue que, és el que orienta la seva conducta vers un objectiu, en mesura les possibilitats d’assolir-lo i desenvolupa l’esforç necessari fins aconseguir el que s’ha propossat. La única...