Unión europea

El Tractat de Roma (1957).
El 25 de març de 1957 es varen firmar a Roma dos tractats que donaren existència a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) y a la Comunitat de la Energia Atòmica (EURATOM). Els firmants del tractat varen ser França, els Països Baixos, Bèlgica Luxemburg, Itàlia i la República federal de Alemanya. El tractat de Roma va entrar en vigor desprès de ser aprovat a tots elsparlaments dels països adscrits l’1 de Gener del 1958.
|[pic] |
|Firma del Tractat de Roma 1957 |

El Tractat que instituïa la CEE afirmava en el seu preàmbul que els estats signataris estaven"determinats a establir els fonaments de una unió sense fissures mes estreta entre els països europeus". Així quedava clarament afirmat el objectiu polític de integracióprogressiva entre els diversos països membres. En la practica, el que es va creà bàsicament va ser una unió duanera. Per això la CEE fora coneguda popularment com el "Mercat Comú". Es va acordar un procés transitori de 12 anys per al total desarmament aranzelari entre els països membres. Davant el èxit econòmic que va comportar la major fluides dels intercanvis comercials, el temps transitori es vaacorda i el 1 de juliol de 1968 se suprimiren tots els aranzels interns entre els estats comunitaris. Al mateix temps s’adoptà un Aranzel duaner Comú per a tots els productes procedents de terceres països. 
Aquest mercat comú afectava en realitat exclusivament a la lliure circulació de bens. El lliure moviment de persones, capitals i serveis varen seguir sofrint importants limitacions. En realitat,haurà que esperar al Acta Única de 1987 per a que es dones el impuls definitiu que comportar a que en 1992 s’establís un mercat unificat.
El altre element essencial del acordat a Roma forà la adopció de una Política Agrícola Comú (PAC). Essencialment, la PAC estableix la llibertat de circulació dels productes agrícoles dintre de la CEE i la adopció de polítiques fortament proteccionistes, quegargaritzaven als l agricultors europeus un nivell de ingressos suficient al evitar la competència de productes de tercers països i mitjançant la subvenció als preus agrícoles. Amb l’objectiu de finançar la PAC, es va crear, el 1962, el Fons Europeu de Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA). La PAC segueix absorbint la major part del pressupost comunitari i es un dels aspectes mes necessitats dereforma.
El Tractat de Roma també estableix la prohibició de monopolis, algunes polítiques comunes en transports, i la concessió de alguns privilegis comercials als territoris colonials dels estats membres.
El Tractat de Roma significa el triomf del que s’ha vingut dient les tesis "funcionalistes". Representades essencialment per Jean Monnet.

Davant la impossibilitat de accedir de maneraimmediata a una unió política, impossibilitat demostrada en el fracàs de la CED, la nova estratègia busca un procés de integració que vagi afectant poc a poc a diversos sectors econòmics, de forma gradual, i que vagi creant institucions supranacionals en les que els Estats paulatinament vagin cedint competències econòmiques, administratives i, en últim cas, polítiques. En aquest sentit, la CEE tindràuna sèrie de institucions: la Comissió, el Consell la Assemblea Europea (posteriorment el Parlament Europeu), el Tribunal de Justícia y el Comitè Econòmic Social competències s’aniran ampliant i matisant en els diversos acords i tractats que foren modificant en els anys posteriors el Tractat de Roma. 
Es tractava, en definitiva, de iniciar un procés en el que la progressiva integració econòmicafora aplanant el camí al objectiu final de la unió política, unió que quedava plantejada com un objectiu a llarg termini.
El Tractat  que instituí la Comunitat Atòmica Europea (EURATOM) es molt menys important i tractava de crear "les condicions de desenvolupament de una pujant indústria nuclear". En la realitat, quan es parla del Tractat de Roma ens referim en exclusiva, si mes no de forma...