L'antic egipte

Els inicis de l’antic Egipte.
Els començaments de la civilització egípcia daten de l 'any 7000 aC. aproximadament, amb l‘arribada de nòmades al riu Nil. Aquests, descobreixen una terra ideal per a l‘ agricultura, per la qual cosa decideixen instal•lar-se en aquest lloc. L‘ any 3500 aC. aproximadament, petits pobles agricultors es van unir sota un govern. Cada poble tenia els seus propis caps.Amb el pas del temps, uns certs caps van començar a adquirir un cert poder dins d‘ altres pobles. Així, centenars d‘ anys més tard, els pobles es van unir per crear, l‘ any 3100 aC., el gran imperi Egipci. La historia es va dividir en diferents períodes.

Els Períodes del Antic Egipte
 Període Predinàstic (5500 aC. -3200 aC.)
 Període Protodinàstic (3200 -3100 aC.)
 Període Arcaic (3100-2700 aC.)
 Imperi Antic (2700 -2250 aC.)
 Primer Període Intermedi (2250 -2050 aC.)
 Imperi Mig (2050 -1800 a. C.)
 Segon Període Intermedi (1800 -1550 aC.)
 Imperi Nou (1550 -1070 aC.)
 Tercer Període Intermedi (1070 -656 aC.)
 Període Tardà (656 -332 aC.)
 Període Hel•lenístic (332 -30 aC.)
 Període Romà (30 aC. -640 dC.)

Govern i economia
El faraó, déu vivent que actuavacom a summe sacerdot, era el monarca absolut del país i, com a mínim en teoria, manipulava un control total sobre la terra i els seus recursos. Del faraó n'emanava tot l'ordre jurídic, ja que a l'Antic Egipte no hi havia codis escrits, i també era el comandant militar suprem, recolzant-se en una burocràcia d'oficials per dirigir els seus afers. Al càrrec de l'administració hi havia el seu segon encomandància, el visir, que com a representant del faraó controlava un poderós cos de funcionaris i escribes que coordinava la fitació de terres, el tresor, els projectes de construcció, el sistema legal, i els arxius. A nivell local, el país es dividia en 42 regions administratives anomenades nomós (20 del baix Egipte i 22 de l'alt Egipte) cadascuna governada per un nomarca, que era responsableal visir pel rendiment de l'agricultura i recaptació d'impostos a la seva jurisdicció.
La major part de l'economia s'organitzava centralitzada i estrictament controlada. Encara que els antics egipcis no van utilitzar l'encunyació fins al període tardà, utilitzaven un tipus de sistema d'intercanvi, amb sacs estàndards de cereals i els debens, un pes d'aproximadament 91 g de coure o plata, formantun comú denominador. Els impostos es pagaven segons el treball o el rendiment de cadascú. Els camperols pagaven amb productes agrícoles, els artesans amb part de la seva producció artesana, i de forma similar els pescadors, caçadors...

Estatus Social
La societat egípcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constituïen la major part de lapoblació, però la producció agrícola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la família noble que posseïa la terra. En les temporades que, a causa de les riades i crescudes del Nil, els treballs agrícoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corbes pel qual havien d'entregar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigació ien la construcció de sumptuoses tombes i temples (veure article principal Arquitectura de l'antic Egipte). Pel que fa als caçadors i als pescadors estaven obligats a lliurar captures d'animals del riu, dels canals i del desert. Els artistes i artesans eren d'un estatus més alt que els pagesos, però també estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagadesdirectament del tresor de l'estat. Els escribes i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte, els anomenats la "classe de les faldilles blanques" en referència als vestits de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang. La classe alta lluïa eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats...