Angel guimerà

çÀNGEL GUIMERÀ I JORGE (1845-1924) VIDA, OBRA I CIRCUMSTÀNCIES

Quants anys té, don Àngel?
Ni ho sé ni ho vull saher.

Així va contestar Àngel Guimerà, en els darrers anys de la seva vida, a Santiago Rusiñol quan aquest li va preguntar l'edat que tenia.
Aquesta resposta, per a qualsevol persona que no conegués la problemàtica de Guimerà, és interpretable com un intent de no pensaren la seva edat, que era molt avançada. Però més endavant veurem que tenia una altra motivació.
Si en qualsevol escriptor l'obra va inseparablement lligada a la leva vida, en Guimerà, aquest lligam s'hi dóna d'una manera perceptible, a desgrat del desig de l'autor de dissimular-ho. Així, doncs, segons opinions solvents, algunes situacions viscudes van marcar certs aspectes de l'obra guimeraniana.En aquest limitat acostament biogràfic, oferirem amb un cert equilibri les principals dades personals de l'autor i la seva actuació pública, social i literària, acompanyades d'un breu esment de les circumstàncies» politicoculturals del moment.

INFANTESA I CANVI DE PAÍS

El vendrellenc Agustí Guimerà i Fonts va anar a les illes Canàries, concretament a Santa Cruz de Tenerife, per ajudar unoncle seu, que hi tenia un negoci de vins. Allí va conèixer Margarita Jorge Castellón, es van agradar i van iniciar una vida en comú, fruit de la qual van néixer dos fills. El primogènit, nat el dia 6 de maig de 1845, fou batejat uns dies després amb el nom d'Àngel. El seu germà, nat el 2 de març de 1849, va rebre el nom de Julio.
Fins aquí tot seria normal. Però resulta que a la partida debaptisme d'Àngel no hi figura ni el cognom del seu pare ni el de la seva mare, sinó que el nen hi consta com a fill de pares no coneguts. Les causes d'aquesta irregularitat no les coneixem i és possible que no les coneguem mai. Podem conjecturar que la causa era que els pares biològics d'Àngel no estaven casats. Però aquesta raó també se'ns mostra incomprensible si tenim en compte que, quatre anys méstard, la senyora Margarita Jorge, encara legalment «soltera i lliure», signava un document pel qual reconeixia el nen Àngel com a fill natural seu, sense esmentar per a res el nom del pare.
Passaren quatre anys més. La família Guimerà traslladà la seva residència de les Canàries a Catalunya. Fou llavors quan Agustí Guimerà es declarà davant notari pare legítim d'Àngel i de Julio. Però no fou finsquatre mesos més tard que la parella formada per Agustí i Margarita es casà.
Les circumstàncies esmentades, segons els costums del nostre país, són poc o molt irregulars, però tampoc no són valorades, avui, com un drama ni per als pares ni per als fills que en són protagonistes. Al cap i a la fi -pensem avui- no es tracta de res més que de tràmits legals; i el que valora com a important la nostrasocietat contemporània és la dedicació i la bona educació per part dels pares cap als seus fills. Però en una societat petita i tancada com la del Vendrell de mitjan segle passat -i el mateix devia passar a Barcelona-, un incident com aquest, suposat que la gent el conegués o l'intuís, devia ser objecte de murmuració popular. El fet és que aquest assumpte va marcar profundament la consciència deldramaturg, fins al punt d'induir-lo a no voler-ne parlar o a donar informacions inexactes sobre l'any de la seva naixença. Així, en publicacions de l'època, trobem tres dates per al naixement d'Àngel Guimerà: l'any 1847, el 1848 i el 1849. L'actitud evasiva de l'escriptor davant el seu naixement podia ser (entrem en el terreny de les hipòtesis) conseqüència de la seva religiositat: segons lamoral catòlica, els seus pares van viure molts anys «amistançats», per tant, en pecat. Però també podia obeir a altres causes: el malestar de sentir-se considerat «fill natural» (ni que fos per uns pocs anys), el record de bromes pesades de què potser fou objecte per part dels nens del poble o de murmuracions per part de la gent gran, o fins i tot un cert ressentiment (inconscient) envers els pares,...