Definició de pedagogia social
Camp de coneixement teòric i intel•lectual dut a terme per una comunitat disciplinaria que té com a objecte d’estudi la pràctica educativa de l’educació social com atitulació, que remet a l’Educació Social com a camp professional.
La PS com a pràctica docent dóna formació acadèmica i fonamentació epistemològica a la corresponent pràctica professional delseducadors i educadores socials de forma especialitzada, sistemàtica i abstracta, per possibilitar una òptima intervenció socioeducativa, aplicable en col•lectius susceptibles de conflicte social.
Ambaquesta definició es pretén inicialment, remarcar la noció de camp de coneixement (científic) i la noció de camp professional, i la seva interrelació en el si de la Pedagogia social. Alhora, parlar deconeixement teòric i intel•lectual, així com de comunitat disciplinaria legitima el caràcter científic de la mateixa pedagogia social, és a dir, apunta a la idea de Quintana, pel qual “la pedagogiasocial és la ciència de l’educació social” . La definició expressa específicament que l’objecte d’estudi de la pedagogia social, i la seva doble finalitat: fonamentació epistemològica i formacióacadèmica.
S’ha volgut associar la Pedagogia Social que es construeix a la universitat a un camp científic, i alhora destacar la diferència amb el camp professional, però també la seva interrelació en lapràctica educativa: educació social com a titulació i Educació Social com a professió (aquesta expressada gràficament en majúscula inicial i la titulació en minúscules), i delimitant així l’espai on esdesenvolupa l’acció educativa: espai acadèmic (universitat) i espai social respectivament.
En el segon paràgraf de la definició s’ha fonamentat en la intenció d’aclarir la doble vessant de ladisciplina, en tan que pràctica docent, formació acadèmica dels educadors/educadores socials i en tan que camp de coneixement per una fonamentació epistemològica d’allò “social”. En aquest sentit, s’ha...
Regístrate para leer el documento completo.