El milagro d'anna sullivan
És el cas d’una nena que neix sense vista ni oïda. La seva forma de comunicar-se durant tota la seva infància i abansde que l’Anne arribi ha estat mitjançant altres sentits com el tacte i l’olfacte. També destaca l’agressivitat que empra per demanar les coses o quan li neguen alguna cosa que ella vol. Aquestaagressivitat denota que els seus pares no li han posat límits mai. Encara que els seus pares l’intenten ajudar senten impotència en no aconseguir-ho, així que contracten una mestra perquè els ajudi. Laseva mare es molt protectora i no vol que la seva filla sofreixi. En canvi, el pare no confia en la nena i creu que estaria millor internada en un centre per a disminuïts psíquics. Els seus pares l’hancriat sense cap mena de regla ni norma, cosa que ha transformat a la seva filla en una nena capritxosa, consentida i rebel.
A partir de l’aparició de la mestra, Helen i Anne inicien un treball mutuen el que a través del tacte i de la paciència de la mestra, Anne comença a modificar el seu comportament i a inculcar-li uns hàbits. Això es pot veure en l’escena que succeeix en el menjador de casa.Helen esta acostumada a no asseure's a la cadira i a menjar sense coberts agafant el menjar dels plats dels seus pares amb les mans. Els seus pares i el germà no li donen importància però la mestracreu que això es accedir als capritxos de la nena i amb molt d’esforç al final aconsegueix que la nena mengi adequadament.
El primer pas de la mestra és comunicar-s’hi amb la Helen vencent la sevaagressivitat amb força i paciència. El següent pas fou ensenyar-li l’alfabet manual. L’Anne li posava en contacte amb els objectes i li lletrejava en les mans les paraules. Encara que en alguns moments...
Regístrate para leer el documento completo.