Els poemes homèrics

1. ELS POEMES HOMÈRICS: ARGUMENT I CARACTERÍSTIQUES

La Ilíada i l’Odissea són dos grans poemes èpics o epopeies (1), atribuïts tradicionalment a Homer, i que narren las vicissituds d’Aquil·les i Odisseu (Ulisses és el nom llatí). Aquests poemes, que per a nosaltres representen un començament, s’han de considerar més bé com la conclusió d’un llarg desenvolupament, d’una llarga tradicióde poesia èpica oral anterior a Homer de la qual no s’hi ha conservat res. Es tractava de cançons en honor dels herois d’èpoques passades, que es consideraven millors. Aquestes cançons s’hi mantenien vives gràcies a l’exposició oral dels rapsodes o cantors. Les epopeies gregues, per tant, no foren concebudes per a ser llegides, sinó recitades davant els nobles o davant el poble pla que admirava lesgestes de la classe dirigent. L'acció s’hi presentava, doncs, de manera senzilla i directa perquè els seus oients la poguessin anar seguint. Aquesta és la raó per la qual els poemes èpics presenten fórmules i característiques pròpies de la literatura oral: símils, paral·lelismes, anàfores, repeticions, etc., a més de fórmules fixes, que inclouen l’adjectiu tòpic, expressions invariables i escenescaracterístiques que s’hi repeteixen una i altra vegada (bodes, funerals, preparatius de viatge...).

Com ja hem dit, l’autoria de les dues grans epopeies gregues, la Ilíada i l’Odissea, és atribuïda tradicionalment a Homer, el més antic i el més celebrat dels poetes grecs. Es creu que fou un rapsode (de raphto, “cosir”, i odé, “cant”) del segle VIII aC. Tot i això, les informacionsbiogràfiques sobre Homer són malauradament molt tardanes, variades i d'autenticitat incerta. Les llegendes que rodegen el seu origen plantegen nombrosos dubtes fins i tot sobre la seua mateixa existència i l’autoria de les obres que se li atribuïxen. Probablement fou un rapsode, i, com a tal, conegué un poc de món, però un rapsode íntimament vinculat a les corts principesques del seu temps. No s’ha donat lasolució a la disputa de les set ciutats que asseguren que nasqué entre ells (1), i resulta dubtós si el seu nom originari fou altre i prengué, en quedar-se cec, el nom d’ “Omhro" (cec en grec).
 
Cadascun dels poemes homèrics consta de 24 llibres o cants, d’entre 450 i 900 versos. Ambdós poemes tenen com a rerefons la Guerra de Troia i foren considerades pels grecs de l’època clàssica, i per lesgeneracions posteriors, com les composicions més importants de la literatura de l’Antiga Grècia. Fins i tot foren emprades com fonaments de la pedagogia grega com ho mostra el fet que al s IV aC, en temps de Plató, malgrat que l’escriptura ja era d’ús corrent, es considerava més important i més educatiu saber aquestes obres de memòria que ser capaç de llegir-les.

La Ilíada, títol que derivadel nom grec de Troia, Ιlió, és el poema escrit més antic de la literatura occidental (s.VIII aC). Es tracta d’una fabulosa epopeia, de més de quinze mil versos dividits en vint-i-quatre cants, ambientada en la mítica guerra de Troia que
************
(1) Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tantd'elements reals com fabulosos i llegendaris. En els seus orígens la seva transmissió era oral i per tant hi podia haver diverses versions d'una mateixa història.
(2) Cumas, Pilos Ítaca, Argos, Atenes, Esmirna i Quíos.

enfrontà a aqueus (grecs) i troians. La llegenda fixava en deu llargs anys la duració d’aquesta campanya, però Homer ens la presenta en una de les seues últimes fases i en unasèrie d’episodis que van transcórrer en cinquanta-un dies. Aquest episodi històric es desenvolupa a partir de la figura d’Aquil·les, vertader protagonista del poema. Aquil·les és presentat per l’autor com l'heroi perfecte: el més valent, el més fort i el més ràpid de tots els guerrers aqueus i troians. La seua heroïcitat s’oposa radicalment a la d’Hèctor, el gran heroi dels troians. Aquiŀles...