Els sense sostre

1.- Els sense sostre: Concepte i tipologia

El primer problema que sem planteja al fer el treball sobre els sense sostre és el de fixar-li un propi concepte. Això, ha portat molts debats entre els sectors socials més implicats en la situació dels sense sostre. La realitat de les persones sense sostre es una realitat canviant. Les manares d'anomenar aquesta realitat han anat variant enfunció del moment històric. Per exemple, el terme captaire ve d'un passat tan allunyat com el de l'edat mitjana, i tot i així, hi ha gent que l'utilitza avui en dia. Durant el franquisme la figura del sense sostre s'associava directament a la figura de delinqüent, com bé deia la Ley de Vagos y Maleantes promulgada l'any 1933 i revisada l'any 1954.
El debat sobre la pobresa estructural de lessocietats capitalistes durant els anys setanta i vuitanta dóna entrada al concepte d'indigència per referir-se a la pobresa de les persones que viuen al carrer, que no tenen un sostre estable. A partir dels anys noranta i principis dels noranta apareix una definició més centrada en el propi individuo, la de transeünt, que esta vinculada al nomadisme, necessiten desplaçar-se per sobreviure, “ perbuscar-se la vida”. Podríem entendreu com una visió post-moderna del rodamón, segons la qual el fet de viure al carrer forma part d'una opció de vida concebuda des de la llibertat. Aquests tres termes han deixat un rastre considerable en el llenguatge de la societat catalana del segle XXI.
Actualment els experts han optat per utilitzar uns termes que desculpabilitzen el subjecte de la seva situació.Tant aquí, com en països del nostre entorn s'han introduït les expressions sense sostre i/o sense llar. Entre aquestes dues expressions també hi ha certes preferències, ja que no les poden considerar sinònims, ja que el concepte sense sostre es refereix només a persones amb manca d'un lloc on poder dormir i els sense llar son persones que encara que tinguin un sostre els manca tot el que suposaviure en una veritable llar.
La pobresa, no és res nou, sempre ha existit, l'únic que ha anat canviant amb el temps. Abans el terme de pobresa es referia casi exclusivament a la privació de recursos econòmics, avui en dia és tracta d'una exclusió social. La pobresa és un fet produït per determinades estructures i mecanismes soci-econòmiques creades per l'home, a demés de per determinadescircumstàncies personals.
Es cert, que sempre hi ha hagut pobres al llarg de la història, però sempre han sigut resultat de les estructures soci-econòmiques del seu temps:
En la societat tradicional, simplement no tenien recursos per tothom. Per exemple, una sèquia seguida d'una mala collita podia desencadenar un procés de epidèmies i morts. En aquest tipus de societat podríem parlar de pobresa percauses naturals.
En la societat industrial , les estructures econòmiques de producció de exclueixen al obrer dels bens de producció i el condemnen a la pobresa. Marx denuncia aquesta situació en “El Capital”. El capitalisme naixent explota el treballador en el seu treball i aliena la seva producció al donar-li “sous de fam”. La pobresa es fruït de la exclusió econòmica.
Amb la econòmica de lliuremercat, els treballadors comencen a acumular un petit patrimoni i a crear el seu propi capital: habitatge, educació, bens de producció i consum. Els treballadors no només empobreixen més sinó que passen a enriquir les classes mitjanes amb els seus impostos que fan possible L'estat del benestar social. El sistema de protecció social, basat en els impostos de empresa i treballadors, assegura a totsels ciutadans el accés a l'educació, sanitat i a un nivell de ingressos que cobreix les necessitats bàsiques incloent el habitatge.
L'estat del benestar entra en crisis, entre d'altres raons per la disminució de treballadors, el augment dels que demanden l'assistència social i també per la mundialització dels capitals i mercats que divideix la societat en el que s'ha anomenat com “ la societat...