Filosofia

Seminari de Filosofia
INS. La Pineda


El saber filosòfic
Tema 1

Curs 2011-12
INS La Pineda
Josep M Berrocal

ÍNDEX

| Pàg |
1. El saber filosòfic | 3 |
1.1. Què podem esperar del curs de filosofia? | 3 |
1.2. Sentit i necessitat de la filosòfic | 4 |

1. EL SABER FILOSÒFIC.

1.1. QUÈ PODEM ESPERAR DEL CURS DE FILOSOFIA?

Quan algú comet un error no és estrany sentirdir que “equivocar-se és humà”, en to de disculpa o de consolació: “errare humanum est”, deien els antics. La saviesa popular afirma que “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”. La primera frase sembla transmetre la idea de que “ningú no és perfecte” (tan sols els déus són infal·libles), però la segona ens indica una idea diferent: la imperfecció i l’error sóncaracterístiques específiques dels éssers humans. No tan sols no som déus infal·libles sinó que cap ésser viu no s’equivoca com ho fem nosaltres.
Filosofia: paraula d’origen grec, formada per “filo” (amic) i “sofia” (saber). Així, el filòsof és qui estima el saber.
Aquestes idees són el punt de partida del que en diem filosofia. Diuen les cròniques que en una ocasió (fa molt de temps d’això:imaginem-ho al segle sisè aC i en algun racó de Grècia) algú que escoltava el discurs del seu mestre, meravellat per les seves paraules n’elogià la saviesa. L’orador (Pitàgores, segons algunes llegendes) respongué que ell no es considerava pas un savi (en grec, “sofós”), sinó tan sols algú amb desig (“phylé”) de saber: un filòsof, un amant de la saviesa.

Sòcrates: 470-399 aC.
Lluny dels déus, peròtambé dels animals, els humans ens equivoquem. Aquest “defecte”, però, presenta una contrapartida molt interessant: els animals no s’equivoquen, però no ho saben. En canvi, els humans ens equivoquem i el que ens fa més humans és que ho sabem. La filosofia parteix, precisament, de la consciència de la provisionalitat de les nostres certeses, del saber-nos ignorants de moltes coses i de l’esforçconstant (i sense fi) per superar aquesta ignorància. I és que tan sols qui sap que ignora, desitja descobrir. Aquesta és una actitud que s’anomena “actitud crítica”, la qual implica curiositat, incertesa, interrogació i recerca; l’altre actitud que no és la crítica, s’anomena “actitud dogmàtica”, actitud gens recomanable si un vol agafar el camí de sortida de la ignorància.
Una cosa sembla clara: adiferència dels animals, que consumeixen la seva vida vivint-la, ocupats tot el temps a procurar-se els mitjans de subsistència, els humans no ens acontentem amb viure, sinó que necessitem trobar sentit a aquest viure; necessitem entendre per què vivim i quina és la millor manera de fer-ho. Volem viure bé.
Avui iniciem el curs de Filosofia. Suposo que encara que tinguis una idea de què és laFilosofia, deus tenir un munt d’interrogants. I segur que t’estaràs dient que, modestament, el professor de la matèria t’ajudarà a resoldre aquests dubtes. Doncs res més lluny del que t’imagines: el text que ve a continuació és un fidel reflex de l’actitud del professor de Filosofia en aquest curs. T’aconsello que el llegeixis amb atenció i que comencis a pensar com solucionar els teus dubtesfilosòfics amb l’eina més preuada que tens: el teu propi pensament.

Dogma: creença o conjunt de creences, com a tal no justificada, que es considera com a vertadera.
1.1.1. Jo, el professor: "Pláceme poneros un poco en guardia contra mí mismo. De buena fe os digo cuanto me parece que puede ser más fecundo en vuestras almas, juzgando por aquello que, a mi parecer, fue más fecundo en la mía. Pero éstaes una norma expuesta a múltiples yerros. Si la empleo es por no haber encontrado otra mejor. Yo os pido un poco de amistad y ese mínimo de respeto que hace posible la convivencia entre personas durante algunas horas. Pero no me toméis demasiado en serio. Pensad que no siempre estoy yo seguro de lo que os digo, y que, aunque pretenda educaros, no creo que mi educación esté mucho más avanzada...