Historia de españa

La construcció de l’estat liberal (1833-1868)
Cronologia
1. Minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843)
a. Regència de Mª Cristina (1833-1840)
b. Regència d’Espartero (1840-1843)
2. Majoria d’edat d’Isabel II (1843-1868)
c. Dècada moderada (1843-1854)
d. Bienni progressista (1854-1856)
e. Crisis del moderantisme (1856-1868)
La primera guerra carlina(1833-1840)
Bàndols

Desenvolupament del conflicte
1. Primera etapa (1833-1835): (expansió i victòries carlines) Els carlins, malgrat que no van aconseguir mai conquerir una ciutat important, van obtenir un seguit de triomfs militars. El general Zumalacárregui va trobà la mort (1835). Els carlins es van veure privats del seu millor estratega i els liberals van aprofitar per vèncer-los. Elscarlins catalans van aconseguir controlar una bona part de Catalunya on van enllaçar amb les partides de Ramon Cabrera(un dels líders carlins).
2. Segona etapa (1836-1840): la guerra es va inclinar a favor del bàndol liberal a partir de la victòria del general Espartero a Luchana (1836). Els carlins eren conscients que no podien triomfar si no ampliaven el territori ocupat, es va fer evident laimpossibilitat d’un triomf carlí.
La feblesa carlina es va dividir entre els transaccionistes, partidaris d’arribar a un acord amb els liberals, i els intrasigents, defensors de continuar la guerra. El general Moroto ( transaccionista) va aconseguir la signatura del Conveni de Bergara o abraçada de Bergara (1839) que establia el manteniment dels furs (llei antiga aprovada i no escrita) bascos inavarresos, així com la integració de l’oficialitat carlina en l’exèrcit reial.

El procés de revolució liberal ( 1833-1843) Minoria d’edat d’Isabel II.

Els governs de transició (1833-1836)

Ferran VII havia previst la constitució d’un Consell de Govern per tal d’assessorar la regent Maria Cristina. El Consell estava presidit per Francisco Cea Bermúdez i integrat per absolutistes moderats,amb la pretensió d’arribar a un acord amb els carlins. El nou gabinet es va proclamar defensor de l’absolutisme alhora que proposava algunes tímides reformes administratives que no modificaven en res d’essencial el sistema polític vigent. L’única reforma que va endegar aquest govern va se la noca divisió provincial d’Espanya, que intentava avançar cap a la unitat administrativa i posar fi al’administració local de l’Antic Règim.
Francisco Martínez de la Rosa, líder moderat, va proposar la promulgació el 1834 d’un Estatut Reial ( no arriba a ser constitució).

Progressistes en el poder

* Bullanges : revoltes populars
Maria Cristina va encarregar la formació de govern a un liberal progressista, Mendizábal.
Una de les seves primeres actuacions va ser l’anomenada reformaagrària liberal (1837)
* La dissolució del règim senyorial: l’antic senyor va esdevenir al nou propietari agrari i molts pagesos van passar a la condició d’arrendatari o jornalers.
* La desvinculació: Els propietaris van ser lliures per poder vendre’ls sense traves en el mercat.
* La desamortització: aconseguir recursos per a l’Estat amb la venda de terres de l’Església i dels ajuntamentsLa constitució del 1837
Proclamava alguns dels principis bàsics del progressisme: la sobirania nacional, una àmplia declaració de drets ciutadans, la divisió de poders i la no-confessionalitat de l’Estat
* Sobirania nacional: la població té el poder
* Censatari: nomes voten qui tenen una quantitat de terres i riquesa establerta per govern
La llei electoral va fixar un sistema desufragi censatari restringit, però que ampliava el cens electoral del 0,15% de l’Estat Reial al 2,4%.
L’alternança en el poder (1837-1843)
* Els moderats al govern (1837-1840): Maria Cristina va dimitir el seu càrrec l’any 1840, abans de donar el seu suport a un nou govern progressista. Aleshores, els sector afins al progressisme van mirar cap al general Espartero
* La regència...