Lectura Mill1

94

John Stuart Mill
(1806 – 1873)
John Stuart Mill, nascut a Londres, rebé del seu pare una educació fèrria i completa, així com l’interès per difondre l’utilitarisme. Esdevingut
parlamentari, va defensar el dret de vot per a les dones (influït, en part,
per l’escriptora i assagista, i més endavant, esposa, Harriet Hardy Taylor), l’abolició de l’esclavitud (punt bàsic en la Guerra Civil delsEUA)
i algunes reivindicacions irlandeses (Irlanda depenia llavors del Regne
Unit). Mill és una referència bàsica en la filosofia política perquè orientà
el liberalisme, que exalta al màxim el valor de la individualitat i la llibertat
política i econòmica, cap a posicions de rebuig de la misèria generada
durant la revolució industrial.
En l’obra Sobre la llibertat (1859), Mill examina la naturalesa iels límits
del poder que la societat pot exercir legítimament sobre l’individu, i presenta els grans trets del liberalisme. Així, la llibertat és l’absència gairebé
completa d’obstacles i coercions a les iniciatives individuals; tothom és
lliure de fer el que més li plagui, sempre que ningú altre no en surti perjudicat (tant és que les conseqüències d’una conducta siguin negatives per
al seuprotagonista; la societat només ha de garantir que tothom conegui
prou bé allò que el pugui afectar).
En l’obra Consideracions sobre el govern representatiu (1861) argumenta
la necessitat de basar l’acció de govern en principis democràtics i d’establir un sistema electoral més equitatiu que
reconegui els drets polítics de les dones.
Però molt més important és L’utilitarisme
(1861), Mill defensa elprincipi utilitarista
que postula la màxima felicitat per al màxim
de gent. Així, la felicitat com a objectiu últim
de la moral és, si fa no fa, el resultat o el saldo
positiu del plaer menys el dolor (per tant, les
accions que incrementen el plaer són bones,
mentre que les que causen dolor són dolentes). Ara bé, Mill considera inferiors els plaers sensibles i defensa la superioritat de lessatisfaccions intel·lectuals en la mesura que
s’identifiquen amb la forma més elevada de
l’existència humana. En De la servitud de les
dones (1869), aprofundeix en la defensa de la
plena igualtat social i política entre homes i
dones.

95

John Stuart Mill

SOBRE LA LLIBERTAT
(1859)
Capítol IV: Dels límits de l’autoritat
de la societat sobre l’individu
[§ 1] Quin és doncs el límit just de la sobirania del’individu
sobre si mateix? On comença l’autoritat de la societat? Quin
àmbit de la vida humana pertoca a la individualitat i quin a
la societat?
5

10

[§ 2] Els dos àmbits de la vida humana
Cadascú rebrà la seva justa part si disposa d’allò que l’afecta
més particularment. A la individualitat li hauria de pertocar
aquell àmbit de la vida en el qual l’individu és el principal
interessat; a lasocietat, aquell àmbit que interessa sobretot
la societat.
[§ 3] Obligacions de l’individu envers la societat i
defensa de la llibertat total de l’individu en allò que
només a ell afecta

15

20

25

L’objectiu de l’obra és
examinar on acaba la llibertat
individual i on comença el
poder de la societat.

Per bé que la societat no es basi en un contracte i per bé que
no es guanyi res inventant-ne unper tal de deduir-ne obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen una compensació pel benefici percebut, i el fet
de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en
l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la
resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres o, millor dit, certs interessos
que, jasia per disposició legal o per consentiment tàcit, són
considerats drets subjectius; i, segonament, en el fet que cada
persona assumeixi la seva part (fixada segons un principi
d’equitat) dels treballs i els sacrificis que necessiti la defensa
de la societat o dels seus membres quan sigui objecte d’ofenses i vexacions. La societat està plenament justificada per imposar aquestes condicions a tot...