Lingüística

TEMA 1: LA LINGÜÍSTICA COM A CIÈNCIA
La lingüística és una ciència experimental pròpia de l’ésser humà que utilitzem per a comunicar-nos i viure en societat (ciència social). La lingüística com a ciència té 1 segle, a partir de Saussure el 1916.
1- Què és una ciència?
Segueix tres cànons de la ciència:
* Exhaustivitat: observar les dades més importants de les llengües, ja que no espoden estudiar totes les llengües (entre 6.000 i 7.000).
* Consistència: no hi pot haver contradiccions dins de l’explicació de què és una llengua (“coherència”).
* Economia: fer una explicació el més breu possible perquè sigui més entenedor i fàcil, tant pels entesos en el tema com pels que no.

1.1- Objecte d’estudi
L’objecte d’estudi de la lingüística és el LLENGUATGE capacitatinnata que tenim per comunicar-nos.
* La Llengua és el mitjà, l’instrument que utilitzem per comunicar-nos. La 1a llengua és adquirida fins a unes certes edats, però en les segones llengües s’inicia el procés d’aprenentatge.
El lingüista vol arribar al coneixement del llenguatge a través de l’estudi de diverses llengües (que tindran trets en comú).
* Visió interna i externa
*Interna: estudi de manera aïllada del llenguatge pròpiament dit, sense estudiar altres àrees (morfologia, fonètica, etc.. per separat).
* Externa: estudi del llenguatge en relació amb altres àrees; com el llenguatge s’interrelaciona amb altres àrees (global).

* Lingüística aplicada i teòrica
* Aplicada: És l’aplicació de tots els coneixements que tenim de la lingüística teòrica perl’ensenyament de les llengües; estudi del llenguatge aplicat a la societat relació amb la societat (psicolingüística, sociolingüística)
* Teòrica: És la investigació a través d’observacions empíriques de les teories sobre l’estructura del llenguatge, i serveix per construir models per descriure les estructures de les llengües.

1.2- Objectius de la lingüística

* Trobar allòcomú a les llengües dins de la varietat regularitat.
* Universals lingüístics: propietats compartides per totes les llengües (p.ex: si totes les llengües tenen vocals/verbs, etc...)
* Gramàtica universal: existeixen uns principis determinats en totes les llengües (Chomsky)

* Crear un Model explica allò que estudiem, imita allò comú (teories, gramàtica de la lingüística)* M. Estructurals: es fixen en la semàntica, la morfologia, etc.. en les qüestions de forma i significat (fins als anys 60 s’estudiava això) punt de vista intern. El pare de l’estructuralisme és Saussure, que va oblidar la part funcional i per això el m. Funcional va quedar oblidat fins el s.XX.
* M. Funcionals: emfatitzen en l’ús. Es centra en la funció del llenguatge punt de vistacomunicatiu.

* Crear teories per explicar el model que no es contradiguin creen un aparell formal (Gramàtica: conjunt d’elements i símbols inventats pels lingüistes que consta d’unes regles per saber com utilitzar aquests símbols).
* Ambigüitat del terme gramàtica:
* Llibre de text: aparell format adaptat per a que el pugui entendre tothom text divulgatiu (concepte quetenen els no lingüistes).
* Coneixement d’una llengua regles que tothom té dins el seu cap i que utilitzem per parlar (totes les llengües tenen una gramàtica que està dins el nostre cap innata). Tothom coneix un vocabulari, un lèxic bàsic, etc.. (és cognitiu, mental).
* Aparell formal en tota ciència s’ha de crear un aparell formal, en la lingüística és la Gramàtica. Es tractadel coneixement anterior estudiat, creat i formalitzat en teories pels científics.

* Descriure l’objecte, NO prescriure
* Prescriure el funcionament de les llengües: tendència a donar les normes sobre com usar les llengües dir el que es pot dir/fer i el que no. Això només és vàlid en l’ortografia xq és un invent de l’home i s’ha de seguir xq és una norma social.
Les llengües són...