Paradigmas

Els paradigmes i la resiliència
Normalment la gent sol tenir dos paradigmas o filosofies de vida per les quals regeixen el seu comportament i en consequència les seves accions. Un va enfocat cap elfutur, aquí entrarien totes les accions que el pertoquen com pot ser estudiar, tenir una feina, una parella, fer esport i en general cuidar-se la salut etc..- L’altre es centra en el moment i aquíens trobariem amb el un dia és un dia. Són totes aquelles accions que no fem cada dia i que si les fessim ens trobariem malament amb nosaltres mateixos, és a dir, amb el primer paradigma. Unexemple seria emborraxar-nos, posar una excusa al cap per no anar a treballar, tontejar amb algú que no sigui la teva parella, etc.
Quan un idividu unicament utilitza un dels paradigmas es sent infeliçamb ell mateix, per tant, caldria trobar un equilibri. Els paradigmas només són excuses per les nostres accions, perquè l’individu ha de saber que les seves accions són coerents amb el paradigma en quees regeix, ja sigui un o l’altre. Però quan un dia, una acció que tenia una explicació, direm paradigmática, ocasiona una conseqüència que no es podría clasificar en cap dels dos paradigmes, perquèva més enllà, com per exemple seria un dilema moral, que s’ha de fer? I aquí entra el concepte de resilència.
Ja deu fer un parell d’anys que va caure a les meves mans aquest concepte i ja d’un boncomençament em va semblar molt interessant. Es tracta de la capacitat que posseix un individu per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i adaptar-se per si sol. Hi han moltes maneresde fer-ho i depenen de l’adversitat que l’indivdu es trobi utilitzarà una o un altre. Quan aquesta adversitat és la esmentada abans, les persones amb resiliencia crearien un paradigma nou on poderclasificar la consequència problemática, en el cas d’un dilema moral, aquesta persona resilient es replantejaría la seva moral, buscant-ne els fonaments i modificant-los, per tal satisfer aquesta...