Cocina

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1156 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 9 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
ÍNDEX

1. Especificacions (pàg 1)
2. Intoddució (pàg 2)
3. Desenvolupament
3.1. Fotografies (pàg 3)
3.2. Materials utilitzats (pàg 4)
3.3. Parts del pesebre (pàg 5)
3.4. Informació sobre l’època (pàg 6)
3.5. Esbossos (pàg 7)
4. Fase/ problema/ solució (pàg 8)
5. Bibliografia (pàg 9)

2. Introducció

Per la casa hem utilitzat fang per fer els maons i així fer una contrucióadequada. La teulada l’hem fet amb branques de pins i amb el fruit d’un arbre per decorar-la. En el seu interior hem ficat palla perquè fos més comfortable.

Per l’hort hem utilitzat paper de diari, arena, pinyes i mini-cactus. L’hem col•locat a prop de la casa perquè creiem que les persones d’aquella època conreaven el seu propi menjar. L’hem envoltat mab una balla de suro perquè no caigués l’arena.El corral per les ovelles l’hem elaborat amb branques de pi. Per tal d’ajuntar-ho hem utilitzat fang i cola.

Hem fet un estenador amb dos bastons, fil i roba per la gent que vivia a la casa. Hem ficat un suport de fang als peus dels bastons perquè s’aguantessin millor.

Com que no voliem el camí i la resta del terra amb materials habituals, ho hem fet amb sucre. El camí està fet de sucremorè i la resta amb sucre barrejada amb dos tons diferents de guix verd.

3. Desenvolupament
3.1 Fotografies

3.2. Materials utilitzats

-Hem utilitzat els materials següents:
Fang (maons I juntures)
Sucre (superfície)
Arena (hort)
Plantes (hort I decoració de la teulada)
Branques d’arbres (teulada i corral)
Roba (estenedor)
Suro (valla hort i ovelles)
Pedres (camí)Pedretes (decoració porta i finestres)
Palla (interior de la casa)
Bastons (estenedor)
Fil de llana (estenedor)
Escuradents (ovelles)
Cotó fluix (ovelles)

3.3. Parts del pessebre

Casa: Primerament, vam fer maons amb fang. Després,els vam enganxar amb cola i aigua de manera que vam formarba les parets de la casa. Un cop acabada, vam realizar la teulada amb branquestrobades al jardí i la vam decorar amb el fruit d’un arbre. Finalment, vam decorar les finestres i la porta amb unes petites perdres i vam posar palla dins de la casa.

Hort: Per començar, vam agafar papers de diaris i els vam enrollar per crear un efecte més real en froma de ‘’xurro’’. Els vam recobrir amb arena i els hi vam enganxar cactus i pinyes perquè semblessin enciams. El vam envoltar ambunes valles de suro perquè s’aguantés millor l’arena

Camí: Vam ficar sucre morè per fer el terra i el vam envoltar de pedres.

Corral: Primerament, vam agafar branques d’arbre i les vam enganxar de forma que quedessin totes unides, per fer les juntures vam fer servir fang perquè s’aguantés millor. A dins hi vam colocar unes ovelles fetes amb suro, cotò fluix i escuradents.

Estenador:Principalment, vam col•locar uns bastons i al mitg hi vam pasar un fil on hi vam penjar el davantal i el drap. Els bastons els vam ajuntar a la fullola amb fang perquè no caiguessin.

3.4. Informació sobre l’època
Conservació i augment del patrimoni
Perquè les terres no minvessin, els casaments es feien freqüentment dins la mateixa família. Els cohereus continuaven en general administrantl'heretat en indivís, i no van ser freqüents les grans particions. El costum va perdurar, i fins i tot al final de l'Imperi els fundus tenien el nom d'un sol propietari. Sovint l'Estat va assignar terres a aquests copropietaris evitant-se així la partició al cap de poques generacions.
L'adquisició de terres per alguns propietaris, les escasses particions, i les herències d'altres branques familiarsextingides, van amenar a l'existència d'algunes grans propietats. En aquests casos el domini era parcel•lat, i quedava una part per al propietari que els cultivava (sovint per mitjà d'esclaus) i la resta mitjançant parcel•les cedides en usdefruit per a parents (fills del Pater familias generalment), clients o esclaus. Si l'usufructuari era lliure l'arrendament durava el temps que estimava...
tracking img