Estudiante

Torre Eiffel
Autor: Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 1832 – París, 1923).
Cronologia: 1887 – 1889.
Tipologia: monument commemoratiu.
Materials: ferro forjat.
Estil: arquitectura del ferro.
Localització: Champs de Mars(París).
Anàlisi formal
La torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb més de 18000 peces de ferro encreuades. Té una alçada de 324 m; d’aquests, els 24 últimscorresponen a l’antena de ràdio que s’hi va afegir posteriorment. La forma piramidal de la torre està dividida en quatre parts separades per tres plataformes.
El primer bloc arriba fins a una alçada de 57 m i fa les funcions de base, estructura de planta rectangular.
A una alçada de 115 m hi ha la segona planta. Més amunt, la curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i quearribin fins a un mirador situat a 275 m d’alçada.
Els quatre costats són idèntics. Al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l’ascens i descens dels visitants.
Entorn i integració urbanística
La torre Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des de qualsevol lloc de la ciutat.
Disposa d’una proporcionalitat i una integració urbanística excel·lents, malgrat que en unprimer moment va ser molt criticada.
Funció, contingut i significat
La Segona Revolució Industrial, a mitjan segle XIX, és quan es va construir la torre Eiffel. Es van organitzar exposicions en què es mostraven els grans avenços de la invenció tecnològica i industrial.
La torre Eiffel va ser concebuda amb l’objectiu de ser el símbol de l’Exposició Universal de París.
En l’època, la torre Eiffelno va tenir gaire acceptació. Malgrat tot, ha esdevingut actualment el símbol de França.
Uns anys abans, a la ciutat de Barcelona, Eiffel havia presentat la seva proposta. No va ser acceptat i es va preferir la construcció d’un arc de triomf.
La nit estelada
Autor:
Cronologia:
Tipologia:
Materials:
Estil:
Localització:
Anàlisi formal
La Nit estelada pren com a base la vista que VanGogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; afegeix els elements que li convenen, que són el xiprer i el poble amb l’església, fent una amalga.
És un paisatge nocturn. Interès per l’expressió dels colors de la nit, a més del sentit d’aquesta com a temps de misteri, solitud i angúnia. Té dues parts bendiferents; baix està la terra, amb el poble, del que destaca l’agulla de l’església; hi ha llum a algunes finestres. Dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, fent formes ondulants i circulars. El firmament és molt dinàmic. Un xiprer a l’esquerra estableix el primer pla, donant l’efecte de profunditat, i uneix les dues parts de terra i cel. Gama de blaus i verds a cases, muntanyes i cel. Astres:un groc ben viu. Aquest traç va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades fent ritmes diferents, que són circulars pels astres.
Temàtica
El paisatge provençal serà l’element que Vicent Van Gogh va fer servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi, el juliol de 1890. Va arribar a la regió al febrer del 1888, buscant nous camins per la seva pintura; va patir una greucrisi nerviosa el desembre següent i va acceptar l’internament a l’asil psiquiàtric de Saint Paul de Mensole, prop de Saint- Rémy, on va passar un any; a la sortida va tornar al Nord de França on es va suïcidar, dos mesos després.

Els jugadors de cartes
Autor: Paul Cézanne (Aix-en-Provence, 1839 – 1906).
Cronologia: 1893.
Tipologia: oli sobre tela.
Materials: 47 x 57 cm.
Estil:postimpressionista.
Localització: Musée d’Orsay(París).
Anàlisi formal
El quadre mostra dos homes asseguts en una taula. L’ampolla que hi ha damunt la taula marca l’eix compositiu, que està desplaçat cap a la dreta, la figura de l’esquerra queda dins del quadre, mentre que l’altre està retallat per la vora del quadre. Malgrat això, ocupa un espai més gran a la taula amb el cos una mica tirat endavant....