NUTRICIÓN

NUTRICIÓ
UNITAT 2 – DIGESTIÓ, ABSORCIÓ I METABOLISME DELS NUTRIENTS
2.1 INTRODUCCIÓ AL METABOLISME
2.1.1 Conceptes bàsics
- Nutrients: components dels aliments que tenen una funció energètica, estructural o reguladora. Obtenim d’ells energia i font de carboni.
- Digestió: procés pel qual l’organisme, mitjançant recursos mecànics i químics, transforma els aliments que s’ingereixen en molècules demida reduïda.
- Absorció: procés del qual les substàncies resultants de la digestió passen a la sang i posteriorment als teixits, per la seva utilització a nivell intracel·lular.
2.1.2 Seqüència de la digestió i l’absorció
Hidrats de carboni: la digestió dels hidrats de carboni comença a la cavitat bucal (on s’humiteja, es lubrica, es mastega i es trituren els aliments). A la boca teniml’α-amilasa salival (enzim que trenca els polisacàrids en llargs fragments o en disacàrids).
L’estómac no té cap funció de degradació.
L’intestí prim conté bicarbonat que neutralitza el pH àcid provinent de l’estómac. També conté enzims pancreàtics. A l’intestí, tots els carbohidrats es degradaran a disacàrids. A la mucosa del mateix intestí prim, els disacàrids es degradaran en monosacàrids.
El fetge ésl’encarregat de repartir-los a través de la sang.
Lípids: la digestió dels lípids comença a la cavitat bucal, on la lipasa lingual actua degradant gran part dels lípids en quantitats més petites. Hi ha una part dels lípids que no es degrada gens.
A l’estómac, el bol alimentici es converteix en quimo, on hi ha una part que acaba sent degradada fins a àcids grassos gràcies a l’acció de l’àcid i enzims,però una altra part segueix sent intacta.
A l’intestí prim, tots els lípids són degradats fins a àcids grassos o fins a monoglicèrids (per l’acció del bicarbonat i enzims pancreàtics). A la mucosa de l’intestí prim, els monoglicèrids són reabsorbits per la limfa (en forma de micel·les), i els àcids grassos per la sang.
Proteïnes: a la cavitat bucal no hi ha degradació de proteïnes.
A l’estómac,gràcies al pH àcid, les proteïnes es desnaturalitzen i es formen llargs fragments.
A l’intestí prim, les proteases degraden aquests fragments en pèptids i a la mucosa de l’intestí, en aminoàcids, que seran reabsorbits per la sang.
Falta!
UNITAT 3 – DIGESTIÓ, ABSORCIÓ I METABOLISME DELS HIDRATS DE CARBONI
3.1 Origen
Exògen: dieta
Endògen: glucogen (fetge i múscul, emmagatzematge, en el dejú esmantenen els nivell de glucosa en sang en 5.000 mmol), síntesi de nou (són innegociables, hi ha òrgans que només necessiten glucosa com a font d’energia (cervell, cèls sense mitocondris com els eritròcits...))

La glucosa extreta s’utilitza per donar energia, intermediaris metabòlics i glucoconjugats.
3.2 Digestió i absorció dels hidrats de carboni
Boca: s’hi degrada el 5% dels carbohidrats. Es mastegael menjar per estimular les glàndules salivals i així produir saliva amb els seus enzims com l’α- amilasa salivar (descompon el midó en polisacàrids menors i en maltoses.
Estòmac: el ph àcid de l’estómac destrueix l’enzim provinent de la boca. No es digereix cap hidrat de carboni.
Pàncrees: segrega amilasa pancreàtica a l’intestí prim.
Intestí prim: l’amilasa pancreàtica provinent del pàncreesdegrada el midó restant en maltoses. A l’intestí prim hi ha uns enzims específics (sucrasa, maltasa, lactasa...) que digereixen disacàrids en monosacàrids. S’hi absorbeixen tots els monosacàrids al torrent sanguini.
Fetge: els monosacàrids absorbits al torrent sanguini des de l’intestí prim viatgen fins al fetge on són convertits en glucosa i enviats a cèl·lules per utilitzar-los en forma d’energia.L’excés de glucosa s’emmagatzema al fetge en forma de glucogen.
Intestí gros: els hidrats de carboni que no s’hagin digerit anteriorment, passen a l’intestí gros sense digerir, on la flora bacteriana els fermentarà. La fibra restant s’expulsa conjuntament amb les femtes.
Exemples d’enzims:
Saliva i suc pancreàtic: AMILASA (midó  maltosa i isomaltosa)
Enzims superfície intestí: MALTASA...