Resumen

FILOSOFIA
Filosofia a l’edat mitjana i el Renaixement.

10/02/2011

Núria Reguera Moreno B2E

Índex

1. FILOSOFIA A L’EDAT MITJANA. 3
La realitat i el seu principi de San Tomàs d’Aquino. 3
Les cinc vies de San Tomàs. 3
Nominalisme. 3
2. FILOSOFIA DEL RENAIXEMENT. 3
Descartes. 3
Les regles del mètode. 3
El mètode cartesià. 3
El dubte metòdic. 3Demostració de la realitat exterior. 3
Com veu Descartes a l’home? 3

1. FILOSOFIA A L’EDAT MITJANA.

La realitat i el seu principi de San Tomàs d’Aquino.
D’on ve la realitat? Pensa que Déu és el principi i la fi de l’Univers. Per això usa els recursos de la raó. Ho intenta demostrar de manera racional. No oblida que Déu existeix i que l’Univers és com la fe el veu. Per això la fe s’avança a laraó i ens indica el camí que hem de recórrer. Els passos són racionals (les 5 vies). És possible mitjançant la raó perquè l’home, recolzant-se en les coses senzilles (coses sensibles), pot demostrar-ho. Usa les 5 vies però en totes elles hi ha una realitat comú, que és la nostra naturalesa. Hi ha una sèrie causal. La seva base és la realitat sensible i el cim és Déu. Principi de Causalitat.
Lescinc vies de San Tomàs.
- 1ª via o via del motor: l’experiència ens informa que les coses es mouen i tot moviment té una causa. Creu que no es pot retrocedir en l’infinit i per això, com no podem fer-ho, buscant la dependència dels éssers que es mouen respecte els seus motors hi ha la primera causa o motor que no es mou. El primer motor és Déu.
- 2ª via o via de la causalitat eficient: totes lescauses d’aquest món estan causades per alguna altra cosa, diguéssim que cap causa és eficient, necessitem una altra causa perquè aquesta existeixi. C C C. La primera causa és Déu. Ell mateix sí és eficient.
- 3ª via o via de la contingència: tots els éssers de la realitat podrien no haver existit abans. No són necessaris, ningú ho és. Implica que hagi un ésser necessari que els hagi creat.L’ésser necessari és Déu.
- 4ª via o via dels graus de perfecció: darrere de la perfecció de les coses hi ha un gran ésser que és perfecte. Aquest ésser ens permet comparar els éssers i saber si són més o menys perfectes. L’ésser perfecte és Déu. L’ésser humà està en el segon grau de perfecció.
- 5ª via o via de l’ordre còsmic: es fonamenta en l’ordre de les coses. Els cossos naturals tendeixen cap auna finalitat i no arriben a aquesta finalitat d’una manera causal. Segons ell aquests cossos no tenen coneixement per arribar a aquesta finalitat i per tant és necessari que algú conegui i pensi per ells. La primera intel·ligència és Déu.

Segons San Tomàs, Déu pot ser conegut per la raó humana i té uns atributs que si poden ser coneguts pels humans. Déu és infinit, immutable i etern. És lacausa de tot el que existeix perquè es creu que el món ha estat creat per Déu des del no res. L’acte de la creació és un acte totalment lliure. El món depèn de Déu i la seva durada també. La realitat creada té una estructura jeràrquica que es determina per la major o menor simplicitat dels éssers. La perfecció de cada criatura depèn de la seva essència o model:
- 1º lloc: éssers incorporis.Àngels més simples i perfectes. No tenen matèria.
- 2º lloc: l’home. Substància racional. Es compon d’ànima i cos. L’ànima pot subsistir després de la mort.
- 3º lloc: éssers sensitius i els vegetatius. Animals i plantes. Aquests no tenen ànima. No poden subsistir sense el cos.
- 4º lloc: éssers inorgànics. Pedres. No tenen vida.
- 5º lloc: primera matèria. Amb això sol no podem crear res.Nominalisme.
Guillermo d’Okham (1259 – 1349). Defensa la pobresa de la jerarquia religiosa que segons ell hauria de seguir el model de Jesucrist. A nivell filosòfic, suposa el tancament de l’Edat Mitjana i inicia el que s’anomena Edat Moderna. S’inicia una nova estructuració de la problemàtica filosòfica. S’intenta que les tesis dels filòsofs antics (Plató, Aristòtil) s’intentin conciliar amb el...