Teories geocentristes
Páginas: 2 (284 palabras)
Publicado: 19 de febrero de 2011
TEORIES GEOCENTRISTES
Anaximandre (segle VI aC) ja va proposar que l’univers girava al voltant d’un eix que passava per l’estel Polar i va concebre el firmament com unaesfera.
Dècades després, l’escola pitagòrica estableix diverses esferes concèntriques amb la terra i Filolau va proposar que la Terra, la Lluna, el Sol i els planetes giravenen esferes separades a l’entorn del “foc central”, del qual el Sol era només un reflex.
El model d’Aristòtil proposa que l’univers està constituït per regions esfèriques iconcèntriques. La interior era la Terra, on es trobaven els quatre elements vitals proposats per Empèdocles (terra, aigua, aire i foc). Les següents esferes estaven ocupadesper la resta de planetes i al voltant de tots aquestos es trobava el firmament.
El moviment celeste era constant i permanent però cada vegada es detectaven més anomalies ila teoria geocèntrica es feia més molesta.
El model d’Aristòtil va ser recollit i millorat per Hiparc de Nicea (any 150). Va reduir a set el nombre d’esferes i va considerarque els planetes giraven al voltant d’un punt que era el que es movia en l’esfera pròpiament dita.
El seu treball va ser sintetitzat per Claudius Ptolomeu (segle II).Segons aquest model, els estels són punts interiors fixos en una esfera celeste concèntrica amb la Terra. El Sol i la Lluna tenen moviments regulars mentre que els planetesexteriors tenen trajectòries més complexes. La combinació del moviment circular uniforme al voltant d’un punt que es mou, també amb mcu, al voltant de la Terra, genera una corbaanomenada epicicloide, recorreguda pels planetes al voltant de la Terra.
Aquest model va servir durant més de dotze segles als usos de navegació i esdeveniments astronòmics.
Anaximandre (segle VI aC) ja va proposar que l’univers girava al voltant d’un eix que passava per l’estel Polar i va concebre el firmament com unaesfera.
Dècades després, l’escola pitagòrica estableix diverses esferes concèntriques amb la terra i Filolau va proposar que la Terra, la Lluna, el Sol i els planetes giravenen esferes separades a l’entorn del “foc central”, del qual el Sol era només un reflex.
El model d’Aristòtil proposa que l’univers està constituït per regions esfèriques iconcèntriques. La interior era la Terra, on es trobaven els quatre elements vitals proposats per Empèdocles (terra, aigua, aire i foc). Les següents esferes estaven ocupadesper la resta de planetes i al voltant de tots aquestos es trobava el firmament.
El moviment celeste era constant i permanent però cada vegada es detectaven més anomalies ila teoria geocèntrica es feia més molesta.
El model d’Aristòtil va ser recollit i millorat per Hiparc de Nicea (any 150). Va reduir a set el nombre d’esferes i va considerarque els planetes giraven al voltant d’un punt que era el que es movia en l’esfera pròpiament dita.
El seu treball va ser sintetitzat per Claudius Ptolomeu (segle II).Segons aquest model, els estels són punts interiors fixos en una esfera celeste concèntrica amb la Terra. El Sol i la Lluna tenen moviments regulars mentre que els planetesexteriors tenen trajectòries més complexes. La combinació del moviment circular uniforme al voltant d’un punt que es mou, també amb mcu, al voltant de la Terra, genera una corbaanomenada epicicloide, recorreguda pels planetes al voltant de la Terra.
Aquest model va servir durant més de dotze segles als usos de navegació i esdeveniments astronòmics.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.